Tema 37

Tema 37. Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de
protecció integral contra la violència de gènere i normativa de
desenvolupament

Esquema
I. Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la
violència de gènere i normativa de desenvolupament. Exposició de motius i àmbit
d’aplicació
II. Estructura de la Llei
1. Títol preliminar
2. Títol I. Mesuresde sensibilització, prevenció i detecció
3. Títol 2. Drets de les dones víctimes de violència de gènere
4. Títol 3. Tutela institucional
5. Títol IV. Tutela penal
6. Títol V. Tutela judicial
7. Vint disposicions addicionals
8. Disposició derogatòria
9. Disposicions finals.
III. Normativa de desenvolupament
1. Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista
2. Disposicióaddicional segona, Llei 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de
protecció integral contra la violència de gènere: unitats de valoració forense
integral
3. Protocol d’actuació per a la implantació del sistema de seguiment per mitjans
telemàtics de les mesures d’allunyament en matèria de violència de gènere
(acord entre el Ministeri de Justícia, el Ministeri d’Interior, el Ministeri d’Igualtat,
el ConsejoGeneral del Poder Judicial i el Ministeri Fiscal de l’Administració
Central de l’Estat)

I . Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral
contra la violència de gènere i normativa de desenvolupament. Àmbit d’aplicació
La violència de gènere no és un problema que afecti l’àmbit privat. Al contrari, es
manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en lanostra societat. Es
tracta d’una violència que es dirigeix sobre les dones pel sol fet de ser-ho, pel fet de
ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat,
respecte i capacitat de decisió.
La Constitució incorpora a l’article 15 el dret de tots a la vida i a la integritat física i
moral, sense que en cap cas puguin ser sotmesos a tortures ni a penes o tractesinhumans o degradants. Aquests drets vinculen tots els poders públics i només per llei
se’n pot regular l’exercici.

L’Organització de Nacions Unides a la IV Conferència Mundial de 1995 ja va
reconèixer que la violència contra les dones és un obstacle per aconseguir els
objectius d’igualtat, desenvolupament i pau, i viola i menyscaba el gaudiment dels
drets humans i les llibertats fonamentals. A més,la defineix àmpliament com una
manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre dones i homes.
Els poders públics no poden ser aliens a la violència de gènere, que constitueix un
dels atacs més flagrants als drets fonamentals, com ara la llibertat, la igualtat, la vida,
la seguretat i la no-discriminació, proclamats a la Constitució espanyola. Aquests
mateixos poders públics,d’acord amb el que disposa l’article 9.2 de la Constitució,
tenen l’obligació d’adoptar mesures d’acció positiva per fer reals i efectius aquests
drets, removent els obstacles que impedeixen o dificulten la seva plenitud.
Els últims anys s’han produït en el dret espanyol avenços legislatius en matèria de la
lluita contra la violència de gènere, com ara la Llei orgànica 11/2003, de 29 de
setembre, demesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència
domèstica i integració social dels estrangers; la Llei orgànica 15/2003, de 25 de
novembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 novembre, del Codi
penal, o la Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’ordre de protecció de les
víctimes de violència domèstica; a més de les lleis aprovades per diversescomunitats
autònomes, dins del seu àmbit de competències. Totes elles han incidit en diferents
àmbits civils, penals, socials o educatius a través de les seves normatives respectives.
La llei pretén atendre les recomanacions dels organismes internacionals en el sentit de
proporcionar una resposta global a la violència que s’exerceix sobre les dones.
Tenint en compte les diferents causes determinants de...