Tema 4 viçents vives geografia 2 bat

Tema 4. Paisatge i medi ambient.
Hi ha diferents tipus de paisatges: naturals o verges, i antròpics (modificats per l’home o humanitzats).
La Biodiversitat és la varietat d’éssers vius que hi ha a una regió determinada. A causa de:
La situació: Per la posició de la Península.
L’efecte refugi: La Península va servir de refugi a espècies vegetals i animals del nord europeu durant els períodesglacials la i també s’han acollit espècies africanes, es van donar endemismes.
(Hi ha endemismes: quan la distribució d’una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba enlloc més al món).
La presència de sistemes muntanyosos.
L’acció antròpica (humana) modifica profundament el paisatge natural. Pèrdua de superfície de vegetació natural a causa de:Substitució dels boscos per camps de conreu.
L’expansió de les àrees urbanes.
Construcció d’infraestructures i equipaments.
Els incendis. 97% a causa d’acció humana. Causes:
Sequedat dels estius mediterranis (altes temperatures i escasses pluges...).
Abandonament de les explotacions agràries no rendibles.
Augment de segones residències i la seva accessibilitat amb automòbil.
La gestió forestal queva substituir boscos caducifolis per pins i eucaliptus.
Principals paisatges vegetals
1.- Oceànic
2.- Mediterrani
3.- De les Canàries
4.- De muntanya
5.- De ribera

1. Oceànic
Ocupa la zona de clima atlàntic i altres zones muntanyoses (Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric, serralades Catalanes...).
Bosc temperat- oceànic:
Altura d’uns trenta metres.
Espècies típiques: rourei faig.
Fullatge frondós = poca llum = poc sotabosc.
Bosc de rouredes:
Vessants de les muntanyes.
Suporten malament el fred i la neu.
Creixement entre 150 i 300 anys.
Fusta dura: bigues, parquets, vaixells,mobles...
Sobrexplotació al s. XX.

Fagedes:
A vegades es combinen amb les rouredes.
Poca tolerància a la calor.
Necessiten molta humitat (boires i rosades).
Creixement entre 80 i100 anys.
Fusta tova: per fabricar mobles.

Landa:
Per sobre dels 1600-2000 m. d’alçada.
Matoll típic del bosc temperat- oceànic.
Format per brucs, ginebres i ginestes.
Alçada entre pocs decímetres i quatre m. segons el fred, el vent i el tipus de sòl.
2. Mediterrani
Ocupa la major part de la superfície peninsular.
Espècies: alzina, surera i matollar.
Desenvolupament lent: 7-8 segles.Alçada: 20 m.
Capçades amples per evitar la calor i l’evaporació de la humitat.
Alzina fulla perenne per aprofitar les pluges anuals.
Acció antròpica - Regressió de l’alzinar. – Expansió del matollar.
Matollar: Composició segons la sequera.
- Meseta Nord: bruc, ginesta i estepa.
- Franja mediterrània: coscoll i llentiscle.
- Sud-est de la Península: margalló i espart.
3. De les CanàriesVegetació escassa i adaptada a l´aridesa.
Gran varietat d´espècies i endemisme.
Seqüència vegetal esglaonada en pisos altitudinals:
Per sota dels 400 m.: matollar costaner, espècies
com la tabaiba i el cardón.
Boscos de savines, palmeres
dragos.
Ales zones més humides entre 600- 1200 m.: laurisilva i bruc.
Damunt 1500m al nord i 800-1000m al sud: pi canari i estepa.
Més de 2000m: matollar de cim violetes del Teide.

4. De Muntanya
Distribució en pisos altitudinals.
Al Pirineus:
Pis subalpí (1200 – 2400 m.): (Paisatge vegetal alpí). Pi negre, avet i sotabosc.
Pis alpí (2400 – 3000 m.):
Prat.
Pis nival(més de 3000 m.): Líquens i molses.

Repercussions ambientals de l’acció humana
Moltes activitats humanes comporten greus conseqüències sobre el medi ambient:
Contaminació:
- Segons els medis als quals afecta:
C. atmosfèrica
C. de l’aigua (rius, mars i aigües subterrànies)
C. del sòl
Segons l’agent contaminant
Química
Radioactiva
Acústica
Tèrmica
Electromagnètica
Lumínica...