Tema 4 i 6 historia

El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Sis anys d’inestabilitat amb diversos règims polítics, on van tenir molt protagonisme la petita burgesia i el moviment obrer. Van sorgir conflictes polítics, socials i econòmics. Finalment el Sexenni fracassa i s’imposa una monarquia conservadora que va portar el període de restauració dels Borbó.
Causes de la Revolució
Crisi econòmica i malestar socialPrimer va haver una fase d’expansió econòmica però més endavant la situació va produir la primera crisi econòmica del sistema capitalista. Les grans causes són:
- La crisi financera. La construcció de la xarxa ferroviària va suposar una gran inversió de capital, però finalment no va donar els beneficis que s’esperaven obtenir, ja que l’economia agrària persistia i el desenvolupament de la indústriaera molt baix. Això va fer que les accions s’enfonsessin i la gent demanava subvencions al govern, però l’Estat tenia un deute públic molt alt. Per tant també es donà un problema bancari, on els bancs van cancel•lar els préstecs. Aquesta crisi va coincidir amb la crisi industrial a Catalunya. La febre del cotó americana (guerra) va interrompre el subministrament de cotó i va provocar l’alça del seupreu. A Catalunya havia baixat la demanda per la forta crisi, i per això moltes indústries no van poder sobreposar-se.
- La crisi de subsistència. (1866) Es donen males collites, que provoquen l’escassetat del blat; i tot això l’alça dels preus. Es dona un descontent de les classes populars perquè no hi ha feina, no hi ha menjar i pel govern.
La crisi política: el Pacte d’Ostende
El descontentpel sistema isabelí va provocar una revolta a la Caserna de San Gil, i O’Donell va ser destituït per la reina, però el Partit Moderat va seguir governant sense atendre les necessitats de la gent. Com que no es podia accedir al poder mitjançant les urnes, el Partit Progressista recorrerà a la conspiració, al igual que el Partit Democràtic. Tots dos signaran els Pacte d’Ostende i de Brussel•les, ambla finalitat de posar fi a la dinastia, i d’aprovar una constitució. O’Donell i els unionistes es van adherir al pacte.

La Revolució de Setembre del 1868
La Revolució del 1868 i el Govern provisional
Topete va fer un pronunciament militar contra el govern d’Isabel II. Prim i Serrano es van posar al capdavant del moviment insurreccional. La corona no va poder neutralitzar-lo i les sevestropes van ser derrocades, i va fer dimitir al govern. La A la Revolució de setembre va tenir protagonisme les forces populars. Es van constituir juntes revolucionàries amb demandes de: llibertat, sobirania, separació d’estat i l’Església, supressió de les quintes, sufragi universal, abolició d’impostos de consum, eleccions a corts constituents, repartiment de la propietat i proclamació de laRepública. La Junta de Catalunya, volia formar una Junta Central i dirigir el procés de reformes polítiques. Els insurrectes van proposar un govern provisional i el general Serrano va ser proclamat regent, i Prim, president del govern. El govern estava format per unionistes i progressistes que marginaven altres forces polítiques.
Els republicans es van fer federals( dividir el país en territoris idotar a cada territori d’un govern, encara que hi hagi un govern central). Els progressistes i els unionistes eren partidaris de la monarquia.
La Constitució de 1869 i la regència
El govern provisional volia satisfer les demandes populars i van convocar eleccions a corts constituents. A Catalunya el triomf va ser pel Partit Republicà Democràtic Federal. A Espanya va sortir es va produir unacoalició governamental i va elaborar la Constitució amb aquestes característiques: Per tant, era una constitució democràtica.
- llibertat d’expressió, opinió, associació i reunió. També d’ensenyament i religió
- sobirania nacional
- sufragi universal masculí
- constitució laica (permetia l’existència d’altres religions)
- divisió de poders on el rei no podrà vetar lleis
Un cop fet això, els...