TEMA 5 GEO
Páginas: 8 (1778 palabras)
Publicado: 22 de julio de 2015
TEMA 5 - CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT
5.1 LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA 2
5.1.1 L’economia global 2
L’economia de la Unió Europa en un món global. 2
5.1.2 Els intercanvis en un món globalitzat 2
5.1.3 Els indicadors socioeconòmics 4
5.1.4 Desenvolupament econòmic i desenvolupament humà 4
5.2 Els sectors de producción i la U.E. 5
5.2.1 Les activitats primàries al món. 5
La poblacióni les activitats primàries 5
Utilització del sòl 5
5.2.2 Les activitats secundàries 7
5.1 LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA
5.1.1 L’economia global
A les darreres dècades del segle XX van aparèixer dos fenòmens: la societat postindustrial i la globalització de l’economia.
→ La societat postindustrial. Amb l’aparició de les noves tecnologies, els sistemes de producción van anar canviant i deixàde ser tan necessàri dominar la industria tradicional per tenir el control de l’economia. En canvi, les tecnologies punta i els sistemes de transmissió d’informació van esdevenir cabdals a l’hora d’assolir poder econòmic. Així es va arribar a la societat postindustrial actual. En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui les indústries. Ben al contràri, portar les fabriques a païsospoc desenvolupats pot ser un bon negoc. L’actual sistema econòmic es caracteritza per la fragmentacó i la deslocalització d’una banda, i de l’altra els intercanvis de tot tipus.
→ La globalització de l’economia. Actualment, les comunicacions i els intercanvis només es poden concebre des d’una perspectiva gobal. Això ha provocat disputes entre lliurecanvisme i proteccionisme. La globalització del’economia és la integració de tota l’economia mundial en un sol sistema. A la vida quotidiana, l’economia global es tradueix en la possibilitat d’adquirir productes procedents de qualsevol lloc del planeta. Durant les darreres dècades, el creixement del comerç internacional ha estat molt més ràpid que el creixement de la producción mundial de béns. Aquest fe tés consseqüència de l’obertura cap al’exterior dels països i els seus mercats.
La distribució desigual dels recursos naturals del món i les diferents evolucions econòmiques dels països i la competencia que s’estableix entre ells s’anomena interdependencia económica. Els països emergents més destacats són Brasil, Rússia, Índia i Xina (BRIC). Tenen una gran extensió territorial, una población nombrosa, elevats recursos naturals i unimportant creixement econòmic. Un dels trets principals de l’economia dels països emergents és l’elevada taxa de creixement anual del PIB.
L’economia de la Unió Europa en un món global.
El primer país europeu de la llista de les principals potències econòmiques del món és Alemanya. Cap dels estats europeus no pot comparar la seva capacitat económica amb els Estats Units i la Xina, però en canvi, laUnió Europea en conjunt és una de les tres grans potències mundials. La U.E. és una societat postindustrial i teriaritzada.
5.1.2 Els intercanvis en un món globalitzat
Es diferencien intercanvis amb fluxos visibles o materials i intercanvis amb fluxos no visibles o immaterials.
Els fluxos visibles:
Els productes energètics: el mercat de l’energia és dominat per la compra i la vendad’hidrocarburs.
Els productes agrícolas: el mercat internacional de productes agrícolas n’ofereix un ventall molt ampli. Dins d’aquest mercat es poden diferenciar dues vies comercials: les exportacions de productes de països desenvolupats (Cereals) i les exportacions de països no desenvolupats (café i cacau).
La primera via es troba en mans de cinc grans productes. ELs productes tropicals es produeixen enpaïsos tan diversos com Brasil, Colòmbia, Vietnam… El gran problema d’aquests països és que només poden col·locar els seus productes en el mercat internacional per mitjà de les borses dels països més rics.
Els productes industrials. Són el valor dominant ja que superen les tres quartes parts del total. Els productes més destacats són els automòbils, la informática, els materials per al...
5.1 LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA 2
5.1.1 L’economia global 2
L’economia de la Unió Europa en un món global. 2
5.1.2 Els intercanvis en un món globalitzat 2
5.1.3 Els indicadors socioeconòmics 4
5.1.4 Desenvolupament econòmic i desenvolupament humà 4
5.2 Els sectors de producción i la U.E. 5
5.2.1 Les activitats primàries al món. 5
La poblacióni les activitats primàries 5
Utilització del sòl 5
5.2.2 Les activitats secundàries 7
5.1 LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA
5.1.1 L’economia global
A les darreres dècades del segle XX van aparèixer dos fenòmens: la societat postindustrial i la globalització de l’economia.
→ La societat postindustrial. Amb l’aparició de les noves tecnologies, els sistemes de producción van anar canviant i deixàde ser tan necessàri dominar la industria tradicional per tenir el control de l’economia. En canvi, les tecnologies punta i els sistemes de transmissió d’informació van esdevenir cabdals a l’hora d’assolir poder econòmic. Així es va arribar a la societat postindustrial actual. En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui les indústries. Ben al contràri, portar les fabriques a païsospoc desenvolupats pot ser un bon negoc. L’actual sistema econòmic es caracteritza per la fragmentacó i la deslocalització d’una banda, i de l’altra els intercanvis de tot tipus.
→ La globalització de l’economia. Actualment, les comunicacions i els intercanvis només es poden concebre des d’una perspectiva gobal. Això ha provocat disputes entre lliurecanvisme i proteccionisme. La globalització del’economia és la integració de tota l’economia mundial en un sol sistema. A la vida quotidiana, l’economia global es tradueix en la possibilitat d’adquirir productes procedents de qualsevol lloc del planeta. Durant les darreres dècades, el creixement del comerç internacional ha estat molt més ràpid que el creixement de la producción mundial de béns. Aquest fe tés consseqüència de l’obertura cap al’exterior dels països i els seus mercats.
La distribució desigual dels recursos naturals del món i les diferents evolucions econòmiques dels països i la competencia que s’estableix entre ells s’anomena interdependencia económica. Els països emergents més destacats són Brasil, Rússia, Índia i Xina (BRIC). Tenen una gran extensió territorial, una población nombrosa, elevats recursos naturals i unimportant creixement econòmic. Un dels trets principals de l’economia dels països emergents és l’elevada taxa de creixement anual del PIB.
L’economia de la Unió Europa en un món global.
El primer país europeu de la llista de les principals potències econòmiques del món és Alemanya. Cap dels estats europeus no pot comparar la seva capacitat económica amb els Estats Units i la Xina, però en canvi, laUnió Europea en conjunt és una de les tres grans potències mundials. La U.E. és una societat postindustrial i teriaritzada.
5.1.2 Els intercanvis en un món globalitzat
Es diferencien intercanvis amb fluxos visibles o materials i intercanvis amb fluxos no visibles o immaterials.
Els fluxos visibles:
Els productes energètics: el mercat de l’energia és dominat per la compra i la vendad’hidrocarburs.
Els productes agrícolas: el mercat internacional de productes agrícolas n’ofereix un ventall molt ampli. Dins d’aquest mercat es poden diferenciar dues vies comercials: les exportacions de productes de països desenvolupats (Cereals) i les exportacions de països no desenvolupats (café i cacau).
La primera via es troba en mans de cinc grans productes. ELs productes tropicals es produeixen enpaïsos tan diversos com Brasil, Colòmbia, Vietnam… El gran problema d’aquests països és que només poden col·locar els seus productes en el mercat internacional per mitjà de les borses dels països més rics.
Els productes industrials. Són el valor dominant ja que superen les tres quartes parts del total. Els productes més destacats són els automòbils, la informática, els materials per al...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.