Tema 6

Tema 6: EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) 
La Revolució de Setembre del 1868 (la “Gloriosa”) va significar la fi de la monarquia d’Isabel II, i va estar seguida de sis anys de gran inestabilitat en els quals hi va haver diferents règims polítics en què va tenir un protagonisme fonamental la petita burgesia de les ciutats i el naixement del moviment obrer. 
El Sexenni Democràtic va ser l’últimaetapa de la revolució liberal a Espanya i va representar un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia. 
No obstant això, la regència, la monarquia d’Amadeu I de Savoia i més endavant la República, no van poder controlar els diferents conflictes que van sorgir i es va imposar novament la monarquia, que recaigué en la persona d’Alfons XII, fill d’Isabel II. 

1-. LES CAUSES DELA REVOLUCIÓ 
En l’últim període del regnat d’Isabel II, entre 1863 i 1868, es van produir una sèrie de crisis econòmiques i polítiques que mostraven les deficiències del sistema liberal, així com la feblesa de l’economia capitalista a Espanya. 

1.1-. La crisi econòmica 
Gran part del darrer període del regnat d’Isabel II (1843-1868) va estar caracteritzat per una fase d’expansióeconòmica que va afectar tota Europa. Però, a mitjan dècada del 1860 la situació va començar a canviar, i el 1866 es va fer evident l’inici d’una crisi econòmica i industrial que van coincidir amb una crisi de subsistències, la qual va tenir repercussions importants en les classes populars. 
La crisi financera es va originar arran de la crisi dels ferrocarrils, doncs la construcció de la xàrcia ferroviària vacomportar una gran inversió de capitals en la borsa que, una vegada començada l’explotació, es va veure que tenia un rendiment econòmic menor de l’esperat. Aquesta situació va provocar la crisi de moltes entitats financeres, que van cancel·lar els crèdits i van estendre l’alarma entre els particulars i les empreses. 
La crisi financera va coincidir amb una crisi industrial que es va veure mésaccentuada a Catalunya, doncs la seua industria tèxtil s’abastia en gran part del cotó en flora importat dels EUA, però la Guerra de Secessió americana va encarir la seua importació, de manera que moltes petites indústries del sector cotoner no van poder fer front a la pujada de preus i es van veure obligats a tancar, augmentant d’aquesta manera l’atur. 
La crisi de subsistències va començar el1866 com a resultat d’un seguit de males collites que van desembocar en una escassetat de blat, la qual cosa portà a una pujada immediata del seu preu. La combinació d’ambdues crisis, l’agrícola i la industrial, va agreujar la situació: en el camp, la fam va provocar un clima de forta violència social mentre que en les ciutats, la conseqüència va se una onada d’atur que va provocar una davallada delnivell de vida de les classes treballadores. 
 
1.2-. El deteriorament polític 
A mitjan dècada del 1860, gran part de la població espanyola tenia motius de descontentament contra el sistema isabelí. L’any 1866, després de la revolta de sergents de la caserna de San Gil, els governs del Partido Moderado (Narváez i González Bravo) van continuar actuant per decret, van tancar les Corts i es van ferel sords als problemes del país. 
Però, davant la impossibilitat d’accedir al poder pels mecanismes constitucionals, el Partido Progresista, dirigit per Prim, juntament amb el Partit Democràtic, es van negar a participar en les eleccions i defensaren la conspiració com a únic mitjà per governar. Així, l’any 1867 ambdós parits signaren el Pacte d’Ostende amb la voluntat d’unificar les seuesactuacions per acabar amb el moderantisme en el poder. El compromís proposava la fi de la monarquia isabelina i deixava la decisió sobre la nova forma de govern (monarquia o república) a mans d’unes Corts constituents, que serien elegides per sufragi universal. 
El novembre del 1867, després de la mort d’O’Donnell, es van adherir al pacte els unionistes, adhesió que fou fonamental per al triomf...