Tema 6

Tema 6. La població interna: drets i deures. La relació especial de subjecció
jurídica dels interns i internes. Participació dels interns en les activitats de
l’establiment. Característiques genèriques de la població encarcerada a
Catalunya. Principals indicadors dels serveis penitenciaris i rehabilitació,
problemàtiques, etc. Especificitats d’intervenció a l’àmbit penitenciari: joves,
dones iestrangeria.
Esquema
I.
La població interna: drets i deures
1. Drets dels interns
2. Deures dels interns
3. Les garanties dels drets dels interns
II.

La relació especial de subjecció jurídica dels interns i internes

III.

Participació dels interns en les activitats de l’establiment
1. Participació en establiments de règim obert
2. Participació en centres de preventius i ordinaris
3. Supòsitsexcepcionals
4. Comissions sectorials

IV.

Característiques genèriques de la població encarcerada a Catalunya

V.

Principals indicadors dels serveis penitenciaris i rehabilitació, problemàtiques,
etc.

VI.

Especificitats d’intervenció a l’àmbit penitenciari: joves, dones i estrangeria

1. La població interna: drets i deures
1. Drets dels interns
La persona reclosa en una institució penitenciària éssubjecte de dret i això suposa el
reconeixement d’un conjunt de drets que l’Administració penitenciària garant ha de
tutelar i emparar. En tot cas, la base és l’art. 25.2 de la Constitució espanyola (CE). En
correspondència amb aquest article, l’art. 3.3 del Reglament penitenciari (RP) declara
obertament l’intern com un subjecte de dret no exclòs de la societat, titular de drets i
deures.Entenent, per tant, que l’intern és titular d’un ampli conjunt de drets, d’uns pel simple
fet de ser persona, d’altres per la seva especial condició de reclús, cal classificar els
drets en els següents grups: drets com a persona (drets humans), drets com a ciutadà
i drets com a reclús.

1.1. Drets com a persona (drets humans)
Són aquells drets que corresponen a qualsevol persona pel fet de ser-ho, i enraó de la
dignitat humana inherent a aquesta condició. Per això, són inviolables,
imprescriptibles, irrenunciables, i les normes positives no poden fer res més que
reconèixer-los.
Un reconeixement general d’aquests drets per als interns està recollit a l’art. 25.2 CE.
En la legislació penitenciària cal tenir en compte l’art. 3 de la Llei orgànica general
penitenciària (LOGP) i l’art. 4 RP. Elprimer d’aquests articles diu que “l’activitat
penitenciària s’ha d’exercir respectant, sempre, la personalitat humana dels reclosos i
els seus drets i interessos jurídics no afectats per la condemna”.
A partir d’aquesta declaració general, al llarg de la resta de la legislació penitenciària
n’específica d’altres, com:
- Respecte a la dignitat de la persona en tota activitat administrativa, cosa queimplica el dret a ser designat pel propi nom, la supressió de l’uniforme penal...
- Dret a la igualtat i prohibició de tota discriminació per qualsevol motiu (raça, sexe,
religió, opinió, nacionalitat...). A més, suposa la possibilitat d’exercir tots els drets
civils, polítics, socials... reconeguts constitucionalment i en condicions anàlogues a
la vida lliure.
- Dret a la vida i a la integritatfísica i moral. Suposa la prohibició de maltractaments
de paraula i d’obra i de penes que, per la seva crueltat, contingut vexatori o
humiliant, atemptin contra la dignitat de la persona, la seva vida o la seva integritat
física o moral. És molt important pel que fa a les prestacions medicosanitàries a les
quals resulta obligada l’Administració i també respecte del règim disciplinari i l’ús de
mitjanscoercitius. En tot cas, implica també la prohibició del rigor innecessari en
l’aplicació de les normes (art. 6 LOGP).
- Dret a la intimitat, íntimament relacionat amb el principi de dignitat humana. Implica,
entre d’altres coses, que la condició d’intern sigui reservada front a tercers i el deure
de secret dels professionals vers aquest fet. Cal relacionar-lo també amb el dret a
l’allotjament...