Tema 7 Hist Ria
Páginas: 24 (5963 palabras)
Publicado: 12 de abril de 2015
TEMA 7: LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS
L'any 1917, en plena Guerra Mundial, va tenir lloc a Rússia un procés revolucionari que va culminar en la instauració del primer règim socialista del món. En una Rússia que, a finals del segle XIX, encara conservava les estructures bàsiques de l’antic règim, les transformacions s’iniciaren el 1905, però la revolució definitiva vingué el 1917, i va tenirdues fases ben diferenciades: en la primera, iniciada el més de febrer, va comportar la caiguda del tsar i la instauració d'un règim parlamentari. La segona, a partir d'octubre, va culminar en la instal.lació d'una dictadura del proletariat, que en realitat va esdevenir una dictadura de partit i una nova forma de poder absolut, a més del sorgiment de l’URSS com a gran potència. La influència de larevolució en els esdeveniments posteriors dels món va ser enorme: durant els anys 20 i 30, diversos partits comunistes d’arreu d’Europa somniaven en fer una revolució també en el seu país. Després de la Segona Guerra Mundial, els guanyadors varen dividir el món en dos grans blocs antagònics: el d’influència soviètica i el món capitalista.
Rússia abans de la Revolució
Per comprendre la gestaciód’una revolució a Rússia, cal tenir en compte la situació d’enderreriment, en tots els aspectes i de misèria que vivia la població, i com era el país a inicis del segle XX:
a) Monarquia absoluta. El Tsar de Rússia era un monarca absolut, un autòcrata, en un país que careixia dels mínims drets democràtics. El suport del seu poder eren l’exèrcit, l’Església ortodoxa russa, la burocràcia i lapolicia.
b) Concentració de la propietat en poques mans. Els grans terratinents concentraven la major part de la terra. Els pagesos havies estat sotmesos a servitud fins el 1861, en que el tsar Alexandre II els havia alliberat. Però aquest alliberament es va quedar sobre el paper, ja que per adquirir la propietat de la terra que conreaven, havien de pagar elevats rescats al senyor. El pagès pobre, elmugic, vivia en unes condicions penoses.
c) Escasa industrialització, impulsada sobretot pel capital estranger i concentrada a zones com Sant Petersburg, Moscú, Bakú, Ucraïna, els Urals i Polònia. Els obrers vivien també en penoses condicions, i amb sous molt baixos.
L’oposició al tsarisme
Els populistes, era un moviment d’origen camperol que defensaven la radical transformació de lasocietat agrària tradicional a favor dels pagesos, i eren enemics radicals del tsar. L’anarquisme va arrelar també a Rússia, i recorria a l’acció directa i fins i tot al terrorisme en contra dels propietaris i del règim tsarista. El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, d’ideari marxista i fundat el 1898, que tenia com a líders destacats, Plekhanov i Vladimir Illitx Ulianov, anomenat Lenin (1870-1824).Aquest partit, a principis del segle XX, es va dividir en dos corrents: bolxevic (majoria) i menxevic (minoria). Els primers eren partidaris d’una revolució socialista directament, mentre que els segons creien necessari que abans hi hagués una revolució burgesa que fes arrelar la industrialització i un règim liberal a Rússia.
El Partit Socialista Revolucionari o SR, esserites, tenia gran influènciaentre els pagesos, defensava la destrucció del tsarisme i la necessitat d’instal.lar la propietat col.lectiva al camp.
El Partit Constitucionalista Demòcrata o KDT, (Kadets), era de base burgesa i defensava la instauració d’una democràcia liberal a Rússia.
La Revolució de 1905
El desig d’una societat més justa i més semblant a la d’altres països europeus va prendre força a Rússia a finalsdel segle XIX. El malestar social va augmentar el 1904 amb la derrota davant Japó a l’Extrem Orient i la crisi económica que se’n va derivar. El 22 de gener de 1905 (diumenge sagnant) a Petrograd (Sant Peterburg), una manifestació pacífica de més de 100.000 persones, homes dones i nins, davant el Palau d’Hivern, reclamant reformes polítiques i socials, davant el Palu d’Hivern, residència del Tsar,...
L'any 1917, en plena Guerra Mundial, va tenir lloc a Rússia un procés revolucionari que va culminar en la instauració del primer règim socialista del món. En una Rússia que, a finals del segle XIX, encara conservava les estructures bàsiques de l’antic règim, les transformacions s’iniciaren el 1905, però la revolució definitiva vingué el 1917, i va tenirdues fases ben diferenciades: en la primera, iniciada el més de febrer, va comportar la caiguda del tsar i la instauració d'un règim parlamentari. La segona, a partir d'octubre, va culminar en la instal.lació d'una dictadura del proletariat, que en realitat va esdevenir una dictadura de partit i una nova forma de poder absolut, a més del sorgiment de l’URSS com a gran potència. La influència de larevolució en els esdeveniments posteriors dels món va ser enorme: durant els anys 20 i 30, diversos partits comunistes d’arreu d’Europa somniaven en fer una revolució també en el seu país. Després de la Segona Guerra Mundial, els guanyadors varen dividir el món en dos grans blocs antagònics: el d’influència soviètica i el món capitalista.
Rússia abans de la Revolució
Per comprendre la gestaciód’una revolució a Rússia, cal tenir en compte la situació d’enderreriment, en tots els aspectes i de misèria que vivia la població, i com era el país a inicis del segle XX:
a) Monarquia absoluta. El Tsar de Rússia era un monarca absolut, un autòcrata, en un país que careixia dels mínims drets democràtics. El suport del seu poder eren l’exèrcit, l’Església ortodoxa russa, la burocràcia i lapolicia.
b) Concentració de la propietat en poques mans. Els grans terratinents concentraven la major part de la terra. Els pagesos havies estat sotmesos a servitud fins el 1861, en que el tsar Alexandre II els havia alliberat. Però aquest alliberament es va quedar sobre el paper, ja que per adquirir la propietat de la terra que conreaven, havien de pagar elevats rescats al senyor. El pagès pobre, elmugic, vivia en unes condicions penoses.
c) Escasa industrialització, impulsada sobretot pel capital estranger i concentrada a zones com Sant Petersburg, Moscú, Bakú, Ucraïna, els Urals i Polònia. Els obrers vivien també en penoses condicions, i amb sous molt baixos.
L’oposició al tsarisme
Els populistes, era un moviment d’origen camperol que defensaven la radical transformació de lasocietat agrària tradicional a favor dels pagesos, i eren enemics radicals del tsar. L’anarquisme va arrelar també a Rússia, i recorria a l’acció directa i fins i tot al terrorisme en contra dels propietaris i del règim tsarista. El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, d’ideari marxista i fundat el 1898, que tenia com a líders destacats, Plekhanov i Vladimir Illitx Ulianov, anomenat Lenin (1870-1824).Aquest partit, a principis del segle XX, es va dividir en dos corrents: bolxevic (majoria) i menxevic (minoria). Els primers eren partidaris d’una revolució socialista directament, mentre que els segons creien necessari que abans hi hagués una revolució burgesa que fes arrelar la industrialització i un règim liberal a Rússia.
El Partit Socialista Revolucionari o SR, esserites, tenia gran influènciaentre els pagesos, defensava la destrucció del tsarisme i la necessitat d’instal.lar la propietat col.lectiva al camp.
El Partit Constitucionalista Demòcrata o KDT, (Kadets), era de base burgesa i defensava la instauració d’una democràcia liberal a Rússia.
La Revolució de 1905
El desig d’una societat més justa i més semblant a la d’altres països europeus va prendre força a Rússia a finalsdel segle XIX. El malestar social va augmentar el 1904 amb la derrota davant Japó a l’Extrem Orient i la crisi económica que se’n va derivar. El 22 de gener de 1905 (diumenge sagnant) a Petrograd (Sant Peterburg), una manifestació pacífica de més de 100.000 persones, homes dones i nins, davant el Palau d’Hivern, reclamant reformes polítiques i socials, davant el Palu d’Hivern, residència del Tsar,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.