Tema 7 Transformacions agràries i expansió industrial en el segle XIX

Tema 7 Transformacions agràries i expansió industrial en el segle XIX

1. Les transformacions de l'agricultura
1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra
Els governs liberals del segle XIX, partien d'una nova concepció jurídica dels drets de propietat, que volien acabar amb les formes de propietat de l'Antic Règim( senyoriu, béns comunals...) i la consolidació de la propietatprivada de la terra. En aquestes decisions van influir les queixes dels camperols a no pagar mes als senyors i perquè els sectors nous accediren a la propietat i modernitzaren el camp.
A aquest efecte van emprendre una reforma agrària liberal i el desenvolupament de l'economia de mercat. Amb les principals mesures que van ser l'abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals, la desvinculacióde la propietat i la desamortització de les terres en mans de l'Església i els Ajuntaments.

1.2. Els efectes de la reforma agrària
1. L'abolició dels senyorius, no significa la perduda dels drets sobre la terra dels senyors, solament la jurisdiccional. El que passa és que els senyors controlaven solament la part jurisdiccional d'unes terres i la propietat la tenien els camperols. En perdreaquest poder i els camperols no tenir cap document que diguera que aquesta terra és seua, les terres van passar a les mans dels senyors. Açò va fer que augmentara el problema de les jornalades.

2. La desvinculació de la terra i les desamortitzacions (de Mendizábal en 1836 i de Madoz en 1855) van permetre que milers de terres eixiren al mercat i canviaren de mans, produint-se una modificacióprofunda de la propietat territorial.
Al final no va resultar com els progressista volien, per que el que volien era que hi haguera mes mitjans i petits camperols amb terres perquè les modernitzaren i milloraren el rendiment. Però no va ocórrer així, els qui van comprar les terres era la gent amb diners que volia tenir una renda ràpida. Llavors van perdre una gran oportunitat per a reformarl'estructura de propietat.
En el fons no va ser un fracàs total per que va servir per a finançar la guerra contra els carlistes, pal·liar la greu situació de la Hisenda Pública, fomentar la construcció del ferrocarril, i posar una proporció considerable de terra de cultiu en mans de gent que com havien invertit diners en la compra, tenien més interès per augmentar la producció i comercialitzar-la alsmercats per a obtenir beneficis.

1.3. Els límits del creixement agrari
La conseqüències mes important de la reforma agrària va ser el creixement de les terres de cultiu que van créixer de 10 a 16 milions d'hectàrees en els 60 primers anys del segle XIX; fent possible que es prescindira dels cereals de l'exterior i permetent un creixement sostingut de la població.
La major expansió de cultius és decereals, després la vinya que es va convertir en un producte d'exportació, també la dacsa i la creïlla es van estendre.
La ramaderia ovina va descendir pel descens d'exportacions, però augment la cabanya porcina.
L'augment dels cultius va succeir per un augment de terres no per una millora en les tècniques de cultiu. A Espanya van seguir endarrerits respecte a Europa, no estancades totalmentperò si endarrerides.
El lent augment de la productivitat va ser perquè el nostre marc natural és poc favorable i perquè la gent que tènia terres no volia invertir en elles o directament és que no podien. Per una mala reforma agrària.

2. L'evolució demogràfica.
2.1. El Creixement de la població
Al llarg del segle XIX la població espanyola va passar de 10,5 milions a 18,5 milions en 1900, açòva ocórrer en dues etapes en la primera va haver-hi més creixement que en la segona. Però no va ser major que en la resta de països europeus. Per la seua alta natalitat però alta mortalitat.
Les causes més importants d'aquest creixement són la desaparició d'epidèmies, la millora de la dieta i l'expansió d'alguns cultius com la dacsa i la creïlla.
L'esperança de vida a Espanya era molt baixa...