Tema 8 libro caballo psicopatologia

TEMA 8. Característiques clíniques i tractament dels trastorns del somni en la infancia
1. Introducció
El somni és un estat regular, recurrent i fàcilment reversible que es caracteritza per una relativa inactivitat i un gran augment del llindar de resposta en front els estímuls externs comparats amb l’estat de vigília. El somni depèn de nombrosos factors conductuals i de la integritat de moltesestructures neurals i mecanismes corporals.
La majoria de nens és afectat per algun període durant el seu desenvolupament en el qual és habitual que manifestin alteracions del somni (p.e insomni infantil en 30% d’infants)
2. Característiques bàsiques del somni
Al parlar del somni, trobem dos estats diferents:
1) La persona respira amb lentitud, regularment i canvia periòdicament deposició.
2) La persona té una respiració erràtica i no es contemplen amplis moviments corporals.
El pas d’un punt a l’altre té lloc al llarg de la nit fins que l’individu finalment es desperta. Aquests canvis es contemplen amb els registres EGG (electroencefalogràfics):
* Ones beta: l’individu està completament despert. (14-20 Hz)
* Ones alfa: quan l’individu tanca els ulls i es relaxa. (8-13Hz)
* Ones theta: augmenta la relaxació i s’associa amb els primers senyals del somni. (4-7)
* Ritmes delta: ha d’haver transcorregut cert temps, són ritmes lents i amplis, d’ampli- tud molt elevada i de baixa freqüència. Associats al somni EGG molt profund. (1-3 Hz)
Les etapes descrites fins aquí constitueixen l’estat de somni SENSE moviments oculars ràpids o NREM (Non-Rapid EyeMovement). El NREM es dóna aprox. 90 minuts després del començament del somni i hi ha la presència d’ones regulars, baixa amplitud i sense activitat muscular, solament moviments ràpids dels ulls, extremitats i cara. Juntament el moviment ràpid dels ulls i l’aparença de vigilia del EEG, anomenem aquest estadi somni paradoxal o somni REM. Aquest ocupa 20-25% del somni nocturn. La fase REM té lloc deforma cíclica al llarg de la nit, alternant-se amb el NREM cada 80-100 minut. Finalment afegir que la quantitat i qualitat del somni varia notablement entre individus i edat.
3. Classificació dels trastorns del somni
1) Disòmnies, que inclou factors intrínseques de la son (p.e. insomni i hipersòmnia primària , narcolèpsia, i trastorns del somnirelacionats amb la respiració).
2) Parasòmnies, inclou trastorns del despertar, de la transició vigília/son, etc.
3) Trastorns del somni relacionats amb malalties orgàniques o psiquiàtriques.
4) Altres trastorns del somni.

4. Avaluació en els trastorns del somni en la infància
Aquesta avaluació de les conductes somni/vigília en nens es fonamenta en l’utilització de tècniques subjectives:
a)Una entrevista clínica detallada, feta tan pels pares com pel nen (edat mínima).
b) Diaris/Agendes de somni. Suggereixen diversos autors que el registre del nen, si té l’edat mínima necessària, ha de haver durat mínim 2 setmanes
c) Qüestionaris i escales específiques
A part d’aquestes tècniques s’han fet diferents suggerències per part de diversos autors: diuen que és recomanablerealitzar un microanàlisis conductual dels hàbits del nen i els seus pares. També realitzar un examen mèdic per descartar causes orgàniques.
5. Principals trastorns del somni en la infància
5.1 Insomnis
Es considera que un nen en pateix si, després de 6 mesos, al menys pateix 2 vegades x setmana necessita més de 45 minuts per a poder quedar-se adormit, o si es desperta totalment al menys una vegada ala setmana sense poder tornar-se a adormir. En nens menors de 5 anys, l’insomni sol estar relacionat amb l’adquisició inadequada d’hàbits del somni.
5.1.1 Insomni relacionat per hàbits incorrectes: Trastorn més freqüent entre els nens, que en són afectats un 30% de la població infantil. Sol aparèixer en nounats de 6 mesos fins a nens de 5 anys. Interrompen el seu somni 5-15 vegades i els...