TEMA 8
Páginas: 11 (2596 palabras)
Publicado: 2 de marzo de 2015
TEMA 8
ORIGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
1833-1901
Ens situem...
El Decret de Nova Planta 100 anys enrere però cal saber què va passar x entendre la situació:
Felip V ( família Borbó) i Arxiduc Carles (família Astúries ) lluiten x la corona d’Espanya. A Catalunya eren partidaris de l’arxiduc Carles (Catalunya formava part corona d’Aragó) i lluiten i resisteixen però Felip V guanyaa les tropes catalanes després de 14 mesos de setge i la ciutat de Barcelona cau l’11 de setembre de 1914 (diada Catalunya).
Conseqüències: el regne d’Aragó del que formava part Catalunya desapareix ja que el Felip V és centralista, fora furs locals, fora privilegis nobiliaris...
1. Una nova cultura catalanista
1.1 La persistència de la identitat catalana
A començament del S. XIX, feia ja unsegle que s’havia promulgat el Decret de Nova Planta que va derogar tota l’estructura politicoadministrativa de l’antiga corona d’Aragó però a Catalunya encara persistia un clar refús a la centralització administrativa i la imposició de les lleis i la llengua castellana que s’havia imposat.
A nivell administratiu, d’ensenyament, cultural o altres àmbits oficials el català havia desaparegut peròcontinuava viu com a llengua de comunicació oral entre la població que també havien conservat els seus costums i tradicions al marge de tota imposició centralista. En definitiva els catalans se sentien súbdits de la monarquia però eren conscients de la seva particularitat dins el nou Estat liberal.
1.2. La Renaixença literària i cultural
La Renaixença fou un moviment cultural que va sorgiren la dècada del 1830 per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. Es pren com a inici la publicació de l’oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de J.R. Ors que recuperen el català com a llengua literària. Però la realitat és que ja des del S. XVIII un grup d’intel·lectuals i erudits catalans havien recuperat les arrels de la literatura, la cultura i lahistòria catalanes per dóna’ls-hi impuls.
Una mesura important fou la creació dels Jocs Florals, uns certàmens literaris que ajuden a impulsar els autors i poetes a escriure obres en català.
2. Els inicis del catalanisme polític
2.1 La crítica del centralisme
Espanya es va configurar sota el regnat d’Isabel II com un estat liberal on la sobirania era compartida entre la monarquia iles Corts i es va establir un sistema d’organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Van haver sectors progressistes catalans que es queixaven d’aquesta centralització
**( perquè ho entenguis centralització vol dir que el centre ho controla tot, tot, ara seria el govern de Madrid)**
i reclamaven més atribucions a ajuntaments idiputacions.
Entre 1835 i 1843 es produeixen moviments populars contra aquest centralisme = bullangues i a Barcelona al 1843 també hi ha una insurrecció important La Jamància que reclamaven reformes contra aquest sistema centralista de contingut anticentralista, federal i popular.
A Espanya s’inicia la època moderada (1844 a 1854) i el centralisme s’agreuja fins el punt de declarar la guerra aCatalunys diverses vegades. Els moderats catalans fins i tot es distancien dels moderats espanyols davant la intolerància general cap a Catalunya.
2.2 El federalisme
El federalisme s’inicia de la mà del republicanisme. Amb la creació del Partit Republicà Democràtic Federal al 1868 s’estén per Catalunya on va guanyar molts adeptes als medis urbans, sobretot entre petita burgesia i gran difusióentre el proletariat industrial.
Pi i Margall va ser el principal teòric del federalisme i sostenia q Espanya com a nació havia de garantir la participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, protegir els drets i la igualtat jurídica dels ciutadans.
Defensava un estat federal espanyol i en aquest sentit l’any 1969 un grup de federals espanyols juntament amb representants de l’antiga...
ORIGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
1833-1901
Ens situem...
El Decret de Nova Planta 100 anys enrere però cal saber què va passar x entendre la situació:
Felip V ( família Borbó) i Arxiduc Carles (família Astúries ) lluiten x la corona d’Espanya. A Catalunya eren partidaris de l’arxiduc Carles (Catalunya formava part corona d’Aragó) i lluiten i resisteixen però Felip V guanyaa les tropes catalanes després de 14 mesos de setge i la ciutat de Barcelona cau l’11 de setembre de 1914 (diada Catalunya).
Conseqüències: el regne d’Aragó del que formava part Catalunya desapareix ja que el Felip V és centralista, fora furs locals, fora privilegis nobiliaris...
1. Una nova cultura catalanista
1.1 La persistència de la identitat catalana
A començament del S. XIX, feia ja unsegle que s’havia promulgat el Decret de Nova Planta que va derogar tota l’estructura politicoadministrativa de l’antiga corona d’Aragó però a Catalunya encara persistia un clar refús a la centralització administrativa i la imposició de les lleis i la llengua castellana que s’havia imposat.
A nivell administratiu, d’ensenyament, cultural o altres àmbits oficials el català havia desaparegut peròcontinuava viu com a llengua de comunicació oral entre la població que també havien conservat els seus costums i tradicions al marge de tota imposició centralista. En definitiva els catalans se sentien súbdits de la monarquia però eren conscients de la seva particularitat dins el nou Estat liberal.
1.2. La Renaixença literària i cultural
La Renaixença fou un moviment cultural que va sorgiren la dècada del 1830 per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. Es pren com a inici la publicació de l’oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de J.R. Ors que recuperen el català com a llengua literària. Però la realitat és que ja des del S. XVIII un grup d’intel·lectuals i erudits catalans havien recuperat les arrels de la literatura, la cultura i lahistòria catalanes per dóna’ls-hi impuls.
Una mesura important fou la creació dels Jocs Florals, uns certàmens literaris que ajuden a impulsar els autors i poetes a escriure obres en català.
2. Els inicis del catalanisme polític
2.1 La crítica del centralisme
Espanya es va configurar sota el regnat d’Isabel II com un estat liberal on la sobirania era compartida entre la monarquia iles Corts i es va establir un sistema d’organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Van haver sectors progressistes catalans que es queixaven d’aquesta centralització
**( perquè ho entenguis centralització vol dir que el centre ho controla tot, tot, ara seria el govern de Madrid)**
i reclamaven més atribucions a ajuntaments idiputacions.
Entre 1835 i 1843 es produeixen moviments populars contra aquest centralisme = bullangues i a Barcelona al 1843 també hi ha una insurrecció important La Jamància que reclamaven reformes contra aquest sistema centralista de contingut anticentralista, federal i popular.
A Espanya s’inicia la època moderada (1844 a 1854) i el centralisme s’agreuja fins el punt de declarar la guerra aCatalunys diverses vegades. Els moderats catalans fins i tot es distancien dels moderats espanyols davant la intolerància general cap a Catalunya.
2.2 El federalisme
El federalisme s’inicia de la mà del republicanisme. Amb la creació del Partit Republicà Democràtic Federal al 1868 s’estén per Catalunya on va guanyar molts adeptes als medis urbans, sobretot entre petita burgesia i gran difusióentre el proletariat industrial.
Pi i Margall va ser el principal teòric del federalisme i sostenia q Espanya com a nació havia de garantir la participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, protegir els drets i la igualtat jurídica dels ciutadans.
Defensava un estat federal espanyol i en aquest sentit l’any 1969 un grup de federals espanyols juntament amb representants de l’antiga...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.