Tema 8

Tema 8. El disseny curricular: àmbits d’intervenció; àmbit de formació de
persones adultes; àmbit del context jurídic, social i cultural; àmbit de
prevenció, salut i desenvolupament personal; àmbit del món laboral;
àmbit d’atenció especialitzada.

Esquema
I. El disseny curricular
1. Principis orientadors
2. Objectius
3. Estructura
4. Línies curriculars
4.1. Línia curricular de primer nivell
4.2.Línia curricular de segon nivell
4.3. Línia curricular de tercer nivell
5. Itineraris de rehabilitació
6. Intervenció individual
II. Àmbits d’intervenció; àmbit de formació de persones adultes; àmbit del context
jurídic, social i cultural; àmbit de prevenció, salut i desenvolupament personal; àmbit
del món laboral; àmbit d’atenció especialitzada
1. Introducció
2. Àmbits, àrees, programes

I. Eldisseny curricular
1. Principis orientadors
-

Formació de persones adultes, entesa com a formació general i compensadora en
relació amb el desenvolupament i les exigències de la societat actual. Ha de
representar una bona base d’habilitats i de coneixements i permetre l’accés a tots
els nivells del sistema educatiu i a noves modalitats que puguin sorgir en el futur.
(Llei 3/1991, de 18 de març, deformació d’adults de Catalunya).

-

Formació professional ocupacional i inserció sociolaboral, entesa com
l’aprenentatge inicial per poder incorporar-se al món del treball, i l’actualització, la
reconversió i el perfeccionament de coneixements i habilitats per exercir una
professió o un ofici segons les exigències del desenvolupament social i del canvi
constant del sistema productiu. (Llei3/1991, de 18 de març, de formació d’adults
de Catalunya).

-

Salut i qualitat de vida, com a percepció de l’individu, de la seva posició en la vida,
en el context de la cultura i sistemes de valors on viu i en relació amb els seus
objectius, expectatives estàndards i preocupacions.

-

La qualitat de vida està relacionada amb el grau de satisfacció que té la persona
respecte de la seva situaciófísica, el seu estat emocional, la seva vida familiar,
amorosa, social, així com el sentit que li atribueix a la seva pròpia vida (OMS,
1994).

L’educació física i esportiva ha de facilitar la millora de la qualitat de vida,
estimulant les capacitats cognitives, motores, emocionals i socials de la
població, potenciant el desenvolupament integral de la persona i compensant
els efectes negatius de laprivació de llibertat. Ha d’enfortir els valors de
l’autoestima, la superació, la col·laboració, afavorint la creació d’hàbits higiènics
i saludables. L’activitat física i la pràctica esportiva ha de forjar actituds, valors i
normes que permetin viure en societat, canalitzant el control de les emocions,
els impulsos agressius, l’ansietat i la frustració que genera el context
penitenciari.
-

Atencióespecialitzada, entesa com l’aprenentatge d’habilitats i competències que
incideixen directament sobre els aspectes relacionats amb l’etiologia de les
conductes delictives i/o inadaptades i que s’utilitzen per prevenir i/o reduir el risc de
reincidència.

-

Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat
d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, formació,lpromoció
professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres
situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa
de l’embaràs o de la maternitat.
Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la
perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per
aconseguir la igualtat real iefectiva i la paritat entre dones i homes.
Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes
les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i
discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els
àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació
dels grups i les associacions de dones...