TEMA 9 TRANFORMACIONS ECON MIQUES I SOCIALS DEL SEGLE XX

TEMA 9: TRANFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS (XX):
1. L’evolució demogràfica
1.1. La transició demogràfica
Va succeir per dos motius: davallada de la taxa de mortalitat que va ser resultat de una millora dels serveis de neteja i de clavegueram i un el control de la potabilitat de l’aigua, la higiene i els aliments, que consegüentment van reduir els morts amb la menor incidència de malaltiesinfeccioses. L’augment de l’esperança de vida va ser el segon resultat de la davallada de la mortalitat infantil, com a conseqüència la població espanyola va créixer molt ràpidament i a la meitat del segle XX es va produir un descens de la natalitat com a conseqüència de més racionalitat familiar i urbanització.
A Catalunya la transició s’havia produït abans pels mateixos motius però amb una davalladamés gran de la mortalitat i un lleuger descens de la natalitat. La població va créixer molt ràpidament i no va ser tan motivat pel creixement vegetatiu (moderat) sinó per una ona migratòria.
1.2. Els moviments migratoris
A Espanya van haver moltes migracions interiors que van provocar una redistribució regional de la població, la població agrària s’anava als nuclis urbans. A Catalunya va ser moltintensa la migració.
L’emigració ultramar va augmentar fins la Primera Guerra Mundial. Les causes van ser dues: per una economia que l’ocupació creixia menys que la població per la manca de transformacions econòmiques, i per una millora de les embarcacions que van escurçar la travessia de l’Atlàntic.
1.3. La intensificació de la urbanització (més importància entre P.G.M. i crisi29)
Pel procésmigratori les grans ciutats com Barcelona i Madrid van créixer notablement fins superar el milió d’habitants. Altres ciutats van esdevenir centres industrials o miners.
Per exemple Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana amb l’agregació de municipis, reestructuració interior, construcció de xarxes de transport urbà modernes, ampliació de les comunicacions...
2.Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa
2.1. La crisi agrària
A Espanya teníem una agricultura centrada sobretot al conreu de cereal, oliveres i vinya en terres de secà, i na ramaderia ovina destinada a la llana.
Es va produir una crisi cerealista ja que amb l’arribada de productes estrangers a Europa de països amb una agricultura extensiva més competitiva donaven uns preus més baixos que elseuropeus amb una mega-producció i menys costos de transport. La competència origina una reducció dels ingressos i la caiguda dels beneficis, que va originar la disminució de salaris provocant agitacions pageses.
A això es suma una crisi de la viticultura molt intensa a Catalunya. Arran de que a Catalunya va créixer molt el conreu de vinya perquè a França va aparèixer la fil·loxera, aquesta va travessarel Pirineu i va destruir moltes hectàrees de vinya. Llavors es van produir conflictes entre rabassaires i propietaris.

2.2. L’evolució agrícola
La crisi agrària es va superar gràcies al creixement de la producció estimulat per la demanda urbana. Els primers motors de la millora agrícola van ser:
- Noves rompudes i intensificació del conreu gràcies a l’augment de fertilitzants artificials, laselecció de llavors, la disminució de guaret, increment de la mecanització,...
- Introducció de nous conreus com plantes farratgeres per l’alimentació del ramat i van permetre la existència de la llet i carn per la demanda urbana. I una especialització del conreu per l’exportació.
Van créixer tot però desigual. El conreu principal era la producció de cereal. Però el conreu més productiu eren la vinya,les oliveres, els cítrics, els fruiters,.. destinats a l’exportació. La producció ramadera també va créixer.
Els rendiments escassos del sector cerealístic van comportar que fos molt més car que a la resta d’Europa, cosa que a la població espanyola els hi va afectar perquè havien de seguir consumint aquests productes molt més cars i tenien menys diners per els productes manufacturats i així...