Tema legionella desarrollado
Páginas: 5 (1091 palabras)
Publicado: 1 de noviembre de 2011
Legionella
La majoria dels bacteris convencionals abans dels 50 ja estaven descoberts però la historia de la Legionella no comença fins juliol de 1976.
A Philadelphia en una conversació de la legió americana 221 dels assistents van patir un procés infecciós pulmonar i 34 van morir. Això va cridar molt l'atenció de la premsa i la comunitat científica. Als primers estudis no van trobar resfins al gener del 77 que un grup del CDC va trobar el bacteri que van anomenar Legionella pneumophila.
El descobriment va suscitar molt interès i sorpresa perquè era un bacteri àmpliament distribuït i era molt estrany que fins el 76 no hagués provocat patologia. Llavors es van començar a fer estudis retrospectius a partir d'estudis serològics que van demostrat que no era un bacteri nou. Es vaaïllar per primer cop al 1947 i el primer brot va ser a un hospital psiquiàtric a Washington al 1965 i al comtat de Pontiac al 68 va haver un brot de febre de curta durada.
Aquest bacteri tan mediàtica pertany a la família Legionellaceae i estan identificades més de 30 espècies i més de 50 serogrups.
Morfologia i Ultraestructura.
Legionella és un bacil gram –, catalasa, oxidasa y gelatinasapositiva, de 2 µ x 0.5 – 0.7 µ que no es tenyeix amb facilitat amb els colorants habituals, calen tincions especials. Té una paret de bacil gram negatiu estàndard però un alt contingut en àcids grassos.
Cultiu.
Requereix medis enriquits amb factors de creixement específics com la L-cisteina o el pirofosfat fèrric. El medi ideal és el α-BCYE que fa servir carbó activat com tampó, extracte dellevat, cisteïna, pirofosfat fèrric i α-cetoglutarat. També conté alguns colorants i antibiòtics que fan el medi selectiu (la legionella es divideix cada tres hores, d'aquesta manera una colònia triga en formar-se uns deu dies. L'antibiòtic inhibeix el creixement dels bacteris convencionals per a que la placa ens doni un cultiu pur i així ens assegurem que el creixement que obtenim és solament deLegionella i no està contaminada pel creixement d'altres bactèries.)
La Legionella és un aerobi estricte quan o fa espores i necessita un pH de 6,9 – 7,2.
Epidemiologia, ecologia i fonts d'infecció.
Es troba altament distribuïda a la natura i el seu hàbitat natural és l'aigua dolça on es relaciona amb amebes aquàtiques ( no es sap si és simbiosis o és un patogen per elles). En medi aquàtic potsobreviure a 5-6 graus durant més d'un any.
Aquesta ubiqüitat medi ambiental contrasta amb els exigents requeriments pel cultiu al laboratori.
* Temperatura temperada
* Aigua remansada
* Coexistència d'algues i protozous.
Condicions que es donen en grans edificis com els hotels i els hospitals. En terra seca no s'ha aïllat.
Les fonts d'infecció més freqüents són lessegüents, ja que s'adhereix a la superfície del es canonades:
* Torres de refrigeració i sistemes d'aire condicionat
* Aigua corrent tractada per la seva potabilització i especialment aigua calenta.
La forma fonamental d'infecció és la inhalació d'aerosols contaminats. No pot descartar-se la ingestió.
Per tal que hi hagi infecció cal:
* Reservori natural (aigua).
*Proliferació adequada.
* Disseminació (aerosols).
* Soca virulenta.
* Hoste susceptible.
Fisiopatologia i immunitat.
Un cop arriba la Legionella a l'alvèol pulmonar, el nostre organisme lluita contra la bactèria mitjançant la barrera mucociliar i els macròfags. Aquest bacteri presenta resistència intracel·lular, és a dir, és un patogen que pot resistir a la fagocitosis, ja que Legionellaquan es troba dins de l’organisme en lloc de ser destruït pels macròfags es reprodueix dins d’ells, dins de l’interior de les vacuoles fagocítiques fins a trencar els macròfags i lliurar-se al interior. També actua contra ella la immunitat cel·lular (LTH activen els LTC per identificar les cèl·lules infectades i destruir-les).
Clínica.
Legionella disposa d'una distribució universal....
La majoria dels bacteris convencionals abans dels 50 ja estaven descoberts però la historia de la Legionella no comença fins juliol de 1976.
A Philadelphia en una conversació de la legió americana 221 dels assistents van patir un procés infecciós pulmonar i 34 van morir. Això va cridar molt l'atenció de la premsa i la comunitat científica. Als primers estudis no van trobar resfins al gener del 77 que un grup del CDC va trobar el bacteri que van anomenar Legionella pneumophila.
El descobriment va suscitar molt interès i sorpresa perquè era un bacteri àmpliament distribuït i era molt estrany que fins el 76 no hagués provocat patologia. Llavors es van començar a fer estudis retrospectius a partir d'estudis serològics que van demostrat que no era un bacteri nou. Es vaaïllar per primer cop al 1947 i el primer brot va ser a un hospital psiquiàtric a Washington al 1965 i al comtat de Pontiac al 68 va haver un brot de febre de curta durada.
Aquest bacteri tan mediàtica pertany a la família Legionellaceae i estan identificades més de 30 espècies i més de 50 serogrups.
Morfologia i Ultraestructura.
Legionella és un bacil gram –, catalasa, oxidasa y gelatinasapositiva, de 2 µ x 0.5 – 0.7 µ que no es tenyeix amb facilitat amb els colorants habituals, calen tincions especials. Té una paret de bacil gram negatiu estàndard però un alt contingut en àcids grassos.
Cultiu.
Requereix medis enriquits amb factors de creixement específics com la L-cisteina o el pirofosfat fèrric. El medi ideal és el α-BCYE que fa servir carbó activat com tampó, extracte dellevat, cisteïna, pirofosfat fèrric i α-cetoglutarat. També conté alguns colorants i antibiòtics que fan el medi selectiu (la legionella es divideix cada tres hores, d'aquesta manera una colònia triga en formar-se uns deu dies. L'antibiòtic inhibeix el creixement dels bacteris convencionals per a que la placa ens doni un cultiu pur i així ens assegurem que el creixement que obtenim és solament deLegionella i no està contaminada pel creixement d'altres bactèries.)
La Legionella és un aerobi estricte quan o fa espores i necessita un pH de 6,9 – 7,2.
Epidemiologia, ecologia i fonts d'infecció.
Es troba altament distribuïda a la natura i el seu hàbitat natural és l'aigua dolça on es relaciona amb amebes aquàtiques ( no es sap si és simbiosis o és un patogen per elles). En medi aquàtic potsobreviure a 5-6 graus durant més d'un any.
Aquesta ubiqüitat medi ambiental contrasta amb els exigents requeriments pel cultiu al laboratori.
* Temperatura temperada
* Aigua remansada
* Coexistència d'algues i protozous.
Condicions que es donen en grans edificis com els hotels i els hospitals. En terra seca no s'ha aïllat.
Les fonts d'infecció més freqüents són lessegüents, ja que s'adhereix a la superfície del es canonades:
* Torres de refrigeració i sistemes d'aire condicionat
* Aigua corrent tractada per la seva potabilització i especialment aigua calenta.
La forma fonamental d'infecció és la inhalació d'aerosols contaminats. No pot descartar-se la ingestió.
Per tal que hi hagi infecció cal:
* Reservori natural (aigua).
*Proliferació adequada.
* Disseminació (aerosols).
* Soca virulenta.
* Hoste susceptible.
Fisiopatologia i immunitat.
Un cop arriba la Legionella a l'alvèol pulmonar, el nostre organisme lluita contra la bactèria mitjançant la barrera mucociliar i els macròfags. Aquest bacteri presenta resistència intracel·lular, és a dir, és un patogen que pot resistir a la fagocitosis, ja que Legionellaquan es troba dins de l’organisme en lloc de ser destruït pels macròfags es reprodueix dins d’ells, dins de l’interior de les vacuoles fagocítiques fins a trencar els macròfags i lliurar-se al interior. També actua contra ella la immunitat cel·lular (LTH activen els LTC per identificar les cèl·lules infectades i destruir-les).
Clínica.
Legionella disposa d'una distribució universal....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.