TEMARI APUNTS CLASE RESUMITS
Concepte d'organització
Segons Robbins una organització és una entitat social coordinada de forma conscient, amb uns límits més o menys identificables, que funciona sobre unes bases relativament continues per a assolir un objectiu (o conjunt d’objectius) comú/ns.
Es podria dir que es un conjunt d’elements interrelacionatsentre si i amb el seu entorn. Es una construcció social configurada per persones, tecnologia, etc. que tendeix a néixer i desaparèixer conforme a decisions deliberades de les persones. En principi es creen amb una certa voluntat de continuïtat o permanència en el temps per aconseguir objectius difícilment aconseguibles individualment.
També la podem definir com a sistema socio-técnic obert:-Sistema: Es un conjunt d’elements independents però interrelacionats entre si
-Obert: Es relaciona amb l’entorn (hi aporta output i n’agafa input)
-Tècnic: Es dona un conjunt d’activitats per a la producció a les quals es necessària l’utilització de tecnologia.
-Social: Es basa en un conjunt de relacions basades en el comportament i la comunicació entre les persones que formen part d’ella o quel’envolten.
Segons Veciana existeixen 2 accepcions del concepte d’organització:
– Organització com a tasca: és l’activitat que estableix sistemàticament i racionalment la disposició del tot, subjectant a regles el número, ordre i dependència de les seves parts amb mires a assolir determinats fins.
– Organització com a institució (=a Robbins): és el resultat d’aquesta activitat, és a dir, l’estat resultanto institució. En aquest sentit, una organització és una formació social estructurada per a assolir determinats fins.
Tipus d’organitzacions
Hi ha molts tipus de classificació de les organitzacions (segons la mida per exemple) però nosaltres ens centrarem en la diferenciació entre:
-Lucratives: Tendeixen a ser empresarials, basades en la maximització del benefici o en la creació de valor enfavor dels seus propietaris.
-No lucratives: Els objectius estan orientats a la creació de serveis socials o al benestar general.
Nivells d’anàlisi en l’estudi de les organitzacions
-Nivell individual: Estudi de l’individu que forma part d’una determinada organització (creences i valors personals, aptituds, actituds, coneixements, motivacions, etc.)
-Nivell grupal: Estudi del funcionament de grups depersones dintre de l’organització i de les relacions dins del grup i amb altres grups (Lideratge, poder, comunicació, conflicte, col·laboració, etc.)
-Nivell organitzatiu: Estudi del funcionament de la pròpia organització en el seu conjunt (estructura organitzativa, cultura de la organització, polítiques de gestió, processos de canvi, etc.)
-Nivell supra-organitzatiu: Estudi de les xarxessocials, les poblacions d’organitzacions, etc.
Directius, Administradors o gerents
Son individus que aconsegueixen objectius a traves d’altres persones (Fer fer). Per realitzar questa funció principals els directius tenen diverses funcions especifiques que son:
-Planificar: Es el procés de definir objectius, estratègies i plans i pressupostos per a poder assolir els objectius
-Organitzar: Determinarquines tasques, qui, com i quan s’han de realitzar, com es relacionen entre si, en quin nivell s’han de realitzar diferents tipus de decisions
-Dirigir: Motivar als col·laboradors, dirigir-los cap a la consecució dels objectius de l’empresa, identificar els canals de comunicació adients, solucionar conflictes.
-Controlar: Revisar que les activitats es realitzen de la manera prevista, identificardesviacions i les seves causes i solucions.
Per poder dur a terme aquestes funcions els directius necessiten tenir una sèrie d’habilitats bàsiques:
Fins i tot basades en l’experiència, ja no sols en els
coneixements.
Empatia, capacitat de motivació...
Segons Mintzberg els directius tenen...
Regístrate para leer el documento completo.