temas variados
Páginas: 2 (488 palabras)
Publicado: 17 de febrero de 2015
UN SAC DE CLAUS O EL VALOR DE LES PARAULES
En Joan era un noi amb molt mal caràcter. S’enfadava, insultava i ofenia a tothom. No tenia amics i encara que era capaç d’adonar-se que amb aquellcaràcter de mil dimonis només aconseguiria enemics, tampoc sabia què fer per tractar de ser més amable.
Quan va fer 15 anys era tanta la seva preocupació i les ganes de relacionar-se amb la gent, que vadecidir anar a veure a l’home que tothom considerava més savi del poble.
L’home savi després d’escoltar el seu problema, li va dir que no era gens fàcil de solucionar... però que hi havia unapossibilitat.
Li va donar un sac de claus i li va dir que cada vegada que s’enfadés amb una persona i li digues paraules mal sonants hauria de clavar un clau a la tanca del jardí de casa seva i quetornés a visitar-lo quan estigués una setmana sense clavar-ne cap.
En Joan, encara que no del tot convençut, va proposar-se fer el que li havien dit...
El primer dia en va clavar 37!!!
Els dies iles setmanes següents també en va haver de clavar molts però com que la tasca de clavar claus no li agradava gens ni mica, va procurar cuidar el seu vocabulari i ser més respectuós amb la gent.
Alcap d’uns mesos en Joan havia après tant bé a controlar-se, que durant una setmana no en va clavar ni un.
En Joan estava orgullós del seu progrés... fins i tot ja començava a tenir algun amic i vadecidir tornar a veure el savi.
En Joan esperava sentir que el tractament ja havia acabat, però per a la seva sorpresa, li van dir:
“Per cada dia que et controlis hauràs de treure un clau. Torna’ma visitar quan tots els claus ja estiguin trets.”
Van passar quatre mesos fins que no quedés cap clau a la tanca!
En Joan va tornar a casa del savi amb l’esperança de que el felicites.
El saviel va fer tornar a casa tot acompanyant-lo i mirant la tanca li va dir:
“Has fet la feina molt bé però vull que et fixis en la fusta. Com pots veure ha quedat plena de petits foradets. Ja mai...
En Joan era un noi amb molt mal caràcter. S’enfadava, insultava i ofenia a tothom. No tenia amics i encara que era capaç d’adonar-se que amb aquellcaràcter de mil dimonis només aconseguiria enemics, tampoc sabia què fer per tractar de ser més amable.
Quan va fer 15 anys era tanta la seva preocupació i les ganes de relacionar-se amb la gent, que vadecidir anar a veure a l’home que tothom considerava més savi del poble.
L’home savi després d’escoltar el seu problema, li va dir que no era gens fàcil de solucionar... però que hi havia unapossibilitat.
Li va donar un sac de claus i li va dir que cada vegada que s’enfadés amb una persona i li digues paraules mal sonants hauria de clavar un clau a la tanca del jardí de casa seva i quetornés a visitar-lo quan estigués una setmana sense clavar-ne cap.
En Joan, encara que no del tot convençut, va proposar-se fer el que li havien dit...
El primer dia en va clavar 37!!!
Els dies iles setmanes següents també en va haver de clavar molts però com que la tasca de clavar claus no li agradava gens ni mica, va procurar cuidar el seu vocabulari i ser més respectuós amb la gent.
Alcap d’uns mesos en Joan havia après tant bé a controlar-se, que durant una setmana no en va clavar ni un.
En Joan estava orgullós del seu progrés... fins i tot ja començava a tenir algun amic i vadecidir tornar a veure el savi.
En Joan esperava sentir que el tractament ja havia acabat, però per a la seva sorpresa, li van dir:
“Per cada dia que et controlis hauràs de treure un clau. Torna’ma visitar quan tots els claus ja estiguin trets.”
Van passar quatre mesos fins que no quedés cap clau a la tanca!
En Joan va tornar a casa del savi amb l’esperança de que el felicites.
El saviel va fer tornar a casa tot acompanyant-lo i mirant la tanca li va dir:
“Has fet la feina molt bé però vull que et fixis en la fusta. Com pots veure ha quedat plena de petits foradets. Ja mai...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.