Temas Varios
El carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'Hospital de la Santa Creu
L'origen del Raval cal situar-lo a mitjans del segle XIV. La Pesta Negra va disminuir la població deBarcelona un terç, des de els 30.000 habitants als 20.000.
El rei Pere III ordenà la construcció d'un nou cinturó de muralles a l'altre costat del torrent que era la Rambla, per tal de protegir i tancar unazona que començava a urbanitzar-se.
De fet els objectius bàsics eren dos: crear un nou barri amb una àmplia zona d'hortes que en cas de epidèmies o setge permetrien suficient abastiment d'alimentsper als ciutadans; i localitzar serveis sanitaris fràgils com hospitals, llars d'horfes i leproseries en una zona segura allunyada de la densitat de població del Barri Gòtic i la Ribera i alhoraenvoltada de natura i aire net.
La recuperació del nom Raval, als anys 80, coincideix amb la voluntat de recuperació del barri, bandejant el nom de Barri Xino que havia rebut popularment per lasemblança amb els barris xinesos de les ciutats nord-americanes, insegurs i degradats segons els tòpics.
El perimetre de la muralla arrencava des de les Drassanes, i seguia els actuals carrers deParal.lel, Ronda Sant Pau, Ronda Sant Antoni i Ronda Universitat, amb portes als seus vèrtexs.
Amb aquest nou clos quedaven inclosos nombrosos edificis de caràcter religiós i hospitalari que s'havien anatconstruint anteriorment a la vora dels eixos bàsics de circulació (carrer del Carme, de l'Hospital, dels Tallers i de Sant Pau).
A partir del segle XVI, en establir-se la Contrareforma, la banda delbarri que s'estenia al llarg de la Rambla es converteix en la zona predilecta pels ordes religiosos. Així doncs, s'hi construiran nombrosos convents (Jesuïtes al voltant de l'església de Betlem,Trinitaris, Carmelites, Convent de Sant Agustí Nou...), que perduraran fins a mitjans del segle XIX, quan desapareixeran amb la desamortització alliberant espais que, en part, seran aprofitats per...
Regístrate para leer el documento completo.