Temas Varios

Hi havia una vegada una gallineta vermella que vivia en una bonica granja voltada de camps verds i molt bons amics: un gat, un gos, un ànec i un porquet. Un dia, picotejant per terra (pic-pic,pic-pic), va trobar un gra de blat, en lloc de menjar-se’l, el va plantar perquè així podria fabricar una bona barra de pa per compartir-la amb els amics. Oh quina bona idea! – va pensar...
-Qui m’ajuda asembrar i a segar el blat? - va demanar la gallineta vermella als seus amics. Quina mala sort! I és que, just en aquell moment, ells es posaven a jugar.
-(guau, guau) Jo no! – va bordar el gos-(miau, miau) Ni jo! - va miolar el gat.
-(cua, cua) Jo tampoc! – va clacar l’ànec.
-(oink, oink) Amb mi no hi compteu! – va grunyir el porquet.
Doncs bé, què hi farem! La gallineta vermella no es vaenfadar pas. Va sembrar el gra de blat, el va regar i quan va créixer l’espiga daurada el va segar ella soleta mentre cantava. (Un granito de trigo encontre, lo sembraré, lo segaré, y una barra de pantendre lalalalalaaaa).
Al cap de no gaire, la gallineta vermella va tindre una farina fina i flonja, ella estava molt contenta i orgullosa per això va cridar a als seus amics per compartir tantafelicitat. Mireu, mireu, ja tenim la farina al punt!... qui m’ajudarà a pastar i a enfornar el pa?
Impossible!! Tots estaven molt enfeinats, i van dir en una sola veu:
-YO NO!!
Això no s’ho esperavapas, per això es va posar trist(fer cara de tristesa). La gallineta vermella va pastar el pa i el va a enfornar tota soleta, sense dir ni piu solo cantant (un granito de trigo encontre, lo amasaré, loamasaré i al horno lo pondré lalalalalaaa). No va trigar a treure del forn una barra cruixent i rosseta. Ummmm quina olor mes fresqueta!!
La gallineta vermella va sortir amb la barra de pa totacontenta, els va ensenyar el que havia fet amb aquell gra de bla que havia trobat abans, i els va dir:
-I ara, qui es menjarà el pa?
-(guau, guau) Jo mateix! – va dir el gos llepant els llavis...