Temes i motius de la literatura universal

PASSIONS I TEMORS DE LA HUMANITAT A TRAVÉS DE LA LITERATURA

INTRODUCCIÓ

L’amor, el pas del temps, la mort, el viatge, la venjança i el poder són alguns dels motius eterns de l’art des del principi de la humanitat i han donat lloc als textos clàssics. Aquests es disseminen en obres posteriors: sigui perquè es copia l’argument, el missatge, una petita història incorporada en el total o béperquè se’n fa una nova interpretació. Possiblement la capacitat de reproduir-se d’una manera o una altra en obres posteriors sigui el que dóna la categoria de clàssica a una obra. Lògicament l’encert de l’obra inicial segur que resideix en gran part en haver tractat algun o alguns dels temes que més preocupen a la humanitat.
En general, trobem en moltes d’aquestes obres uns protagonistes que hande prendre decisions difícils, sempre dins d’unes coordenades que tenen a veure amb la consciència, la culpa, la rebel·lia, la venjança. Moltes de les decisions a prendre resulten exemplars per a tota una comunitat i, alhora, no solen portar a la felicitat, sinó més aviat al contrari.
Sembla que continguin un missatge comú: la responsabilitat comporta dolor, i el dolor és ineludible a la condicióhumana.
De fet, la literatura, la bona, sol ser trista i els finals feliços són més propis del cinema.
Temes n’hi ha molts però solen girar a l’entorn de pocs eixos que tenen múltiples derivacions i s’entrellacen. Una manera d’organitzar-los podria ser aquesta:

1. L’amor
2. El viatge
3. El poder
4. El pas del temps
5. La mort
6. Identitat
I n’afegeixo un que creua tots els altres ique agafa una significació especial a partir del segle XX: la naturalesa de la ficció.
Un dels grans plantejaments en l’obra literària és la frontera entre realitat i ficció, cosa que ha donat peu a diferents obres meta-literàries en tots els gèneres. Sovint, advertim una tendència a barrejar l’autor amb el poeta o el narrador; més especialment en poesia o en obres narrades des d’un jo. Hem detenir clar que això no necessàriament és així. Segurament la poesia és més susceptible d’acomplir aquesta premissa. Sol ser habitual que la lírica respongui més a aquest plantejament, ja que els poetes solen expressar sentiments, reflexions, la seva concepció del món. Això no vol dir que no ho facin els dramaturgs o els novel·listes, però les eines són diferents i no és de rigor identificarnarrador-autor o bé obra-vida.

Els grans temes de la literatura han creat personatges prototípics que identifiquem amb una actitud, una filosofia de viure o un conflicte determinat: Hamlet com a primera representació de l’avorriment vital; Èdip com a representant del conflicte familiar i de la inevitabilitat del destí; Don Quijote com a transformador de vida eterna; Don Joan, el mite del seductorimpenitent; Gulliver, el viatger, Robinson Crusoe, el nàufrag,


L’AMOR

L’amor ha fet escriure moltes pàgines en totes les seves versions. Moltes obres literàries el tenen com a punt de partida, però també nombrosos estudis filosòfics i psicològics. A continuació, un breu recorregut per alguns dels aspectes literaris d’aquest tema que pren vessants diverses.
El mite fundacional d’Europacomença amb un segrest. Zeus transformat en un brau blanc molt bell es presenta a la platja de Tiro on juguen unes quantes donzelles. Totes s’amaguen amb por menys Europa que, fascinada per la bellesa de l’animal, s’hi puja a sobre i aquest se l’emporta fins a l’illa de Creta, on comença la civilització grega i, per tant, la nostra.
Minos, el fill de Zeus i Europa, demana a Poseidó, déu del mar, quefaci sortir un toro de l’aigua per sacrificar-lo. Un cop el veu, li sembla tan magnífic que el vol conservar per preservar-ne la raça. La seva dona, Pasífae, se n’enamora i de la seva unió sorgeix un altre monstre, el Minotaure, al qual s’hauran de sacrificar set joves cada any.
I així s’inaugura tot un cicle d’amor entre bèsties i belles, monstres que devoren joves i herois que els acaben...