Temptació

Vaig llevar-me plorant, tal com habia passat al final del meu somni. La meva mare ja em va escoltar un parell de vegades dir coses sense sentit;durant la nit. Aquest somni em sona abeura’l somiat mes vegades..
No li vaig donar molta importància, però hi havia alguna cosa que hem feia estardiferent, tristona, desanimada.. Encara que això no hem va afectar molt per a que em durmís una altre vegada la següent nit. Em vaig aixecar i unaltre cop la halmuada mullada d’aigua i els meus ulls plorosos.
M’havia proposat que la pròxima vegada intentaria fer l’esforç de ser conscient en elque passava en els meus somnis i que quan despertés intentar enrecordar-me de tot. Cada nit el mateix somni però amb diferents persones, diferentscoses, però les mateixes paraules i els mateixos moviments. Volia lligar els petits moments, però no em quadrava res.
Parets de la meva habitacióparlant-me, la meva avia ensenyant-me fotos que es movien com a vídeos, animals lliures pels carrers, no hi havia cotxes nomes bicicletes i autobús, lesaceres es movien de carril on les dirigies, el cel era de color taronja ... I el que mes em va cridar l’atencio i del que mes m’enrecordo es que totel mon era trist menys jo, pero despres de somriure pels carrers, em trobo a la meva habitació plorant. Que m’ha tingut que passar per a que emtrellesin la meva felicitat? Tinc moltes preguntes desprès d’aquest somni. No entenc perque la nostra lògica nomes accepta com a normal lo quotidia.