Tendències Més Rellevants De La Poesia En El Període Que Va Des De La Postguerra Fins A Finals Dels Anys 70
La poesia en aquest període és el gènere literari dominant per la brevetat dels textos i la possible difusió en àmbits privats ja que era de fàcil difusió oral.
En els inicis de laresistència cultural, 2a meitat de la dècada dels anys 40, amb la primera en la que trobem revistes clandestines, reunions ocultes i edicions prohibides.
De forma molt restringida apareix una activitateditorial en català, a conseqüencia de la derrota del nazisme i del feixisme Italià.
A València, malgrat les circunstàncies adverses, va aparéixer l´editorial Torre (1944), dirigida per Xavier Casp(partidari del seccionisme (calatà/valencià) a partir de la transició) i Miquel Adlert. Aquesta plataforma va donar la possibilitat a autors de la genaració anterior, com Xavier Casp, Enric Valor…quees reincorporaren a la literatura, i també va perpetre que altres més joves es donaren a conéixer: Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés…
Cabe destacar les tendéncies d’aquest període: La simbolista(Anys 40-50), amb el domini de l´expressió, enriquida per les metàfores i la construccció del símbol, exemple l’obra: ”Del joc i de foc” de Carles Riba (català); altra és la avantguardista.(Anys 40-50)amb una ruptura formal i lingüística i l´experimentalisme de les avantguardes (modernització i originalitat). Un tret característic és la provocacció, com la incorporació de temes insòlits o el...
Regístrate para leer el documento completo.