tendencia
Páginas: 3 (544 palabras)
Publicado: 27 de diciembre de 2014
Als primers anys de postguerra succeí un segon període en què fou possible construir una infraestructura cultural elemental; aparegueren les primeres editorials i també les primeres revistesliteràries valencianes de postguerra.
Enmig d’un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, també arrelà entre elspoetes l’existencialisme parisenc: un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de l'ésserhumà amb la realitat més crua i tangible, i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd. Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960) es mogueren entreel simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:
Allunyament de la realitat.
Discurs reflexiu, relacionattemàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la
vida.
Punts de vista religiosos i humanistes.
Tendència a l'hermetisme expressiu.
El poeta simbolista i existencialista de la dècadadels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs proclive a la religiositat i a l'humanisme, i distanciat de larealitat immediata, en què predominava la metàfora, el símbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal. Però els joves poetes de començaments dels 60, en contraposició als postulats de la generacióprecedent, s'adscrigueren a l'estètica realista.
La poesia realista de la dècada dels anys 60 es relacionà amb els enunciats teòrics de l'anomenat «realisme històric» o «realisme socialista»,o amb les formulacions que sobre la funció social de la literatura havien aportat els pensadors de l'escola marxista . La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:...
Enmig d’un ambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, també arrelà entre elspoetes l’existencialisme parisenc: un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de l'ésserhumà amb la realitat més crua i tangible, i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd. Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960) es mogueren entreel simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:
Allunyament de la realitat.
Discurs reflexiu, relacionattemàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la
vida.
Punts de vista religiosos i humanistes.
Tendència a l'hermetisme expressiu.
El poeta simbolista i existencialista de la dècadadels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs proclive a la religiositat i a l'humanisme, i distanciat de larealitat immediata, en què predominava la metàfora, el símbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal. Però els joves poetes de començaments dels 60, en contraposició als postulats de la generacióprecedent, s'adscrigueren a l'estètica realista.
La poesia realista de la dècada dels anys 60 es relacionà amb els enunciats teòrics de l'anomenat «realisme històric» o «realisme socialista»,o amb les formulacions que sobre la funció social de la literatura havien aportat els pensadors de l'escola marxista . La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.