Tenen hist ria les emocions


Tenen història les emocions?

Presentació i objectius
Enunciat del debat
Materials
Criteris d’ avaluació
Format de la participació en el debat
Data límit per a participar

Presentació i objectius
La PAC 1 s'estructura en forma de debat en grups. Un debat de participació obligatòria i imprescindible per poder realitzar l'avaluació contínua. Amb la participació en el debat es pretenenaconseguir els següents objectius:

1. Reflexionar sobre el sentit de fer història de la psicologia.

2. Fomentar una mirada històrica i crítica sobre certes categories psicològiques, concretament sobre la visió neurocientífica que sustenta l'actual categoria d'emoció.

3. Identificar diferents visions sobre la ciència, la psicologia i l'estudi de les emocions.
Enunciat del Debat
Introducció
Podríem dirque un dels objectius generals d'aquesta assignatura és oferir una aproximació històrica sobre la nostra disciplina. Dit en altres paraules, es pretén examinar com diversos autors i plantejaments teòrics han tractat d'estudiar i explicar, al llarg del temps, diverses qüestions relacionades amb l'àmbit d’ allò psicològic.

Ara bé, com veurem al llarg del curs, aquest propòsit general comportaràalgunes dificultats. Unes d'elles es deriven de la pròpia vessant historiogràfica de l'assignatura i tenen a veure, bàsicament, amb la següent pregunta: quin sentit té fer història? Adoptant una postura presentista (tal com es descriu en la lectura de la Unitat 1) podríem dir que la història de la psicologia serviria per constatar com el progrés de la ciència ens ha anat apropant als veritablesmecanismes que explicarien la nostra conducta. Des d'aquest punt de vista, estaríem davant d'una tasca merament erudita, basada en una simple recopilació de dades, autors i anècdotes del passat, el qual veuríem, en el millor dels casos, amb una curiositat no exempta de certa condescendència. Així vista, la història de la psicologia ens ensenyaria molta història i poca psicologia. I és que, si són lesnoves tecnologies del present les que ens ofereixen un acostament més acurat als processos psicològics, de què ens serveix estudiar la filosofia de Plató, més enllà d'enriquir una mica més la nostra cultura general?

Tal com hem assenyalat a l'inici, a més d'aquestes qüestions relacionades amb la història, ens trobem també amb diversos problemes inherents a la pròpia psicologia en tant disciplinacientífica, entre els quals destacaria la pròpia acotació del que constitueix l'àmbit psicològic, així com la pròpia definició de ciència. Referent a això, caldria preguntar-se: quin és el principal objecte de la psicologia? L'estudi de la ment? De la conducta? De l’inconscient? De la nostra herència genètica? De la nostra herència sociocultural? De les reaccions provocades pels neurotransmissors oper les nostres hormones? Com es pot veure, hi ha un munt de formes d'aproximar-se l'estudi d’ allò psicològic. Unes formes que condicionaran, per tant, l'aproximació a un conjunt de qüestions, com la percepció, el pensament, el llenguatge, la motivació o les emocions. A més, per acabar de complicar l'assumpte, no hem d'oblidar que aquestes qüestions no són ni han estat exclusives de la psicologia,sinó que han estat objecte d'interès per part d'altres àmbits al llarg de la història, com la filosofia, la medicina, l'art, la religió, la literatura, etc.

Les emocions serien un bon exemple de tot això. En aquest sentit, des de la literatura fins a la medicina, passant per la religió o l'art, sempre hi ha hagut un gran interès en comprendre el que, al llarg de la història, s'han denominatpassions de l'ànima, els sentiments, els instints, els afectes o les emocions, per posar només uns exemples. Ara bé, constitueixen tots aquests termes diferents maneres de referir-se a un mateix fenomen? I, en cas que així sigui, és aquest fenomen una realitat natural, universal i idèntica al llarg de la història? Una realitat que estaria esperant a ser descoberta com a conseqüència dels avenços...