teoria celular

La teoria cel·lular és una branca fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes juguen en la constitució de la vida.

RobertHooke havia observat ja en el segle XVII que el suro i altres matèries vegetals apareixen constituïdes de cèl·lules (literalment, cel·les). Dos científics alemanys, Theodor Schwann, històleg ifisiòleg, i Matthias Jakob Schleiden, botànic, se n'adonaren de certa comunitat fonamental en l'estructura microscòpica d'animals i plantes, en particular la presència de nuclis, que el botànic britànic RobertBrown havia descrit recentment (1827). Van publicar junts l'obra Investigacions microscòpiques sobre la concordança de l'estructura i el creixement de les plantes i els animals (MikroskopischeUntersuchungen über die Übereinstimmung in der Struktur und dem Wachstum der Tiere und Pflanzen, Berlín, 1839). Van assentar el primer principi de la teoria cel·lular històrica: tot en els éssers vius estàformat per cèl·lules o productes secretats per les cèl·lules.

Un altre alemany, el metge Rudolf Virchow, interessat en l'especificitat cel·lular de la patologia (només algunes classes de cèl·lulessemblen implicades en cada malaltia) va explicar el que hem de considerar el segon principi:

Tota cèl·lula s'ha originat a partir d'altra cèl·lula, per divisió d'aquesta. Ara estem en condicionsd'afegir que la divisió és per bipartició, perquè a pesar de certes aparences, la divisió és sempre, en el fons, binària. El principi ho va popularitzar Virchow en la forma d'un aforisme creat perFrançois-Vincent Raspail, «omnis cellula et cellula». Virchow va acabar amb les especulacions que feien descendir la cèl·lula d'un hipotètic blastema. El seu postulat, que implica la continuïtat de lesestirps cel·lulars, està en l'origen de l'observació per August Weismann de l'existència d'una línia germinal, a través de la qual s'estableix en animals (inclòs l'home) la continuïtat entre pares i...