Teoria de la forma: lo visual

FORMA

Aparença externa d’una cosa. Coherència formal. Figura o determinació d’un cos. Conformació, estructura (lògica interior) i silueta. Model d’expressar les idees. Idea de forma com a motlle. Manera de comportament. Seguir normes de comportament social.

Amorf = sense forma

Noció de forma: 5 conceptes

A) Elements disposició de les parts

B) Contingut el que es dona directamentals sentits

C) Oposat a la matèria límit o contorn d’un objecte

D) rasos accidentals essència conceptual d’un objecte

E) Organització mental amb lògica contribució de la ment al objecte percebut

IMATGE

Reflex especular de la realitat. El 94% de l’ informació que rebem és audiovisual, el 80% d’aquesta, visual. La imatge té un caràcter “màgic”. Hi ha una certa dificultat per distingirla imatge de la realitat i a l’inrevés, oblidant el caràcter mediador de la imatge. La imatge se’ns mostra com a una forma directe de comunicació.

La imatge és la reproducció de la figura d’un objecte mitjançant la combinació de rajos de llum. És allò que veus quan imagines. Imatge prové del llatí “imago” que té relació amb copia, analogia, figura o representació d’un objecte. Representaciómental d’alguna cosa percebuda pels sentits. Imitació o copia de la realitat per ella representada. La imatge és un suport de la comunicació visual que materialitza un fragment de l’entorn òptic (univers perceptiu) susceptible de subsistir a través del temps i que consisteix un dels elements o components principals dels mitjans de comunicació de masses (MAS MEDIA).

Característiques de la imatge· Les imatges per definició son polisèmiques (múltiples significats)

· Tots els missatges tenen alguna cosa de polisèmia, però les imatges més. Això els hi atorga una part positiva i una de negativa. Les imatges a vegades comuniquen coses positives i negatives.

· Comprovar que estàs dient el que vols dir, i intentar averiguar si estàs dient alguna cosa que no volies comunicar. Sobretot enimatges de tipus funcional (disseny) en canvi en comunicació cultural, es ideal.

>POLISÈMIA: Pluralitat de significats d’alguna cosa<

· La imatge és un suport de la comunicació visual que materialitza un fragment de l’entorn òptic; susceptible de subsistir a través del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicació de masses (Abraham Mohles). La imatge potser un objecte que forma part de la realitat. Té la característica de donar a veure característiques sobre altres objectes diferents, inclús arriba a substituir-los.

· Més enllà de la funció de la funció referencial, és menys una manera de designar la realitat que de crear-la. Quan es crea una imatge ja passa a formar part de la realitat. I aquest objecte seccionat se’ns ofereix com a una novarealitat.

· La imatge és un objecte que forma part de la realitat.

· La materialitat es dissol, no l’apreciem, queda oculta, dona part al protagonisme als diferents aspectes del món reproduïts en ella. La figurativitat de la imatge és original. El punt de partida de la imatge és més estètic que semàntic. Prima l’experiència abans que la informació.

LA PERCEPCIÓ VISUAL

· El mecanismeentre l’ull que contempla la realitat, i l’ull que contempla la imatge de la realitat, és el mateix

4 teories possibles

1 - No passa cap fenomen físic entre l’ull i l’objecte percebut

2 - Es produeix una radiació que va de l’ull a l’objecte

3 - La visió com a interacció entre simulacres i focs. Els dos elements tenen un paper actiu (ull=foc; element=simulacre) igual protagonisme

4 -Els objectes que percebem són els que emeten radiacions, a les que els nostres ulls són sensibles

>Newton: els raigs de llum estan formats per partícules (teoria corpuscular)<

* Helmholz (1821 - 1894) - corbes de sensibilitat de l’ull humà

* Maxwell (1831 - 1879) - teoria electromagnètica de la llum (molt important) Entén com una gran família les ones electromagnètiques i la velocitat de...