TEORIA DE LA PERSONALITAT

TEORIA DE LA PERSONALITAT (FREUD)
L'allò
Segons la concepció Freudiana de l'estructura de la personalitat, l'allò és l'element més primitiu d'aquesta. Quan una persona neix, tan sols està dotat d'allò, que és totalment inconscient, irracional i el dipòsit on hi ha les nostres pulsions. Aquestes últimes les podríem definir com energies o motivacions que tenen el seu origen en una necessitatbiològica i la seva finalitat és suprimir aquesta tensió creada amb la satisfacció que busquen per poder tornar a l'equilibri inicial. Freud creu que aquestes pulsions són les que motiven el comportament humà, i en una primera teoria pulsional les divideix en dues :
1. Pulsions de Thanatos (mort): són aquelles que pretenen la destrucció i la violència a part d'instints bàsics com ara alimentar-se oprotegir-se.
2. Pulsions d'Eros (sexe): són aquelles que preserven la vida de l'espècie, i també les que procuren plaer.
Més tard Freud fa una modificació d'aquesta teoria, afegint la seva creença de què tothom té la idea inconscient de morir perquè d'aquesta manera el cos ja no ha de suportar cap tensió. Unifica la seva primera classificació en tan sols una, l'Eros, i afegeix un nou tipus depulsió: Thanatos. La primera procura la vida, la necessitat d'estimar, mentre que la segona es dirigeix cap a la mort, la destructivitat. El fet que l'allò sigui irracional fa que vulgui satisfer immediatament les seves necessitats i preservar el principi de plaer, és a dir, procurar el plaer i evitar el desplaer, reduint les tensions creades. Una altra característica de l'allò és que es troba almarge de la moral, i per això no sap diferenciar les pulsions acceptables de les que no ho són.
El jo
Un segon element al qual Freud fa referència és el jo. Aquest últim sorgeix de la modificació parcial de l'allò sota les influències i estímuls que rep del món exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experiències i aprenentatges que va acumulant, i que li permetenadaptar-se a aquest món. El jo és l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'allò, a través del principi de realitat; aquest estipula que la recerca del plaer estarà determinada per les condicions externes, posposant-lo si és necessari.
El jo sempre intenta satisfer les demandes de l'allò, però es troba pressionat per les restriccions que l'imposa el superjo. L'allò envia una pulsiócap al jo, però aquesta ha de passar pel filtre del superjo. Si aquest la considera acceptable, la deixarà passar, però si no, actuarà de barrera i no la deixarà passar. Arriba un moment en què el jo es troba tan pressionat, tant per l'allò com pel superjo, que s'ha de defensar d'alguna manera. Això ho fa a través dels anomenats mecanismes de defensa, que no són més que mitjans que utilitza el joper donar sortida a les pulsions inacceptable, i evitar així l'angoixa. El que fa és bloquejar inconscientment aquestes pulsions o les distorsiona per tal que siguin menys amenaçant. Alguns exemples d'aquests mecanismes de defensa són:
1. Sublimació : consisteix en canalitzar els desitjos (pulsions fetes conscients) que es consideren inacceptables cap a activitats que es consideren sublims, és adir, que reben un gran reconeixement. Per exemple, una persona sent desitjos de matar al seu germà, i ho canalitza en escriure una novel·la on el protagonista mata al seu germà.
2. Racionalització : consisteix en intentar trobar una explicació racional i argumentada als nostres desitjos o actes
3. Negació : consisteix en negar experiències que són desagradables o massa doloroses per podercompetir amb elles.
El superjoPer últim hi ha el superjo. Aquest element integrant de la personalitat el podríem equiparar amb el paper que desenvolupa la societat sobre les persones. És l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions, i podríem dir que és el fruit de la pressió social imposada sobre les persones. Es forma a través de l'educació de la persona que inclou l'adquisició de models de...