Teoria de satisfacción matrimonial U

Pac D


1.1.
En relació a la teoria de satisfacció matrimonial en forma de “U”, interpretaríem que al començament del matrimoni hi ha un alt grau de satisfacció marital, ja que durant aquest període es disposa del temps necessari per gaudir de la parella i compartir l’amor, l’afecte, l’amistat, l’interès i la satisfacció sexual, amb la aparició dels fins i durant tot el període de educaciód’aquest, aquesta satisfacció marital disminueix, ja que durant aquest període la relació matrimonial passa a un segon pla, per que la educació dels fills acapara tot el temps i no hi ha massa temps per dedicar-ho a la parella.
Amb la finalització de la educació dels fills, comença a millorar la satisfacció matrimonial, ja que retornen a tenir el temps necessari per poder dedicar-ho a la relaciómatrimonial, per poder realitzar activitats comuns que proporcionen valors reforçants a la parella.
González, E. (coord.), Muñoz, A. C., Bueno, J. A., Vílchez, L. F., De Andrés, T., Oñate, Mª. P., Morales, J., Fernández, Mª. P. y González, Mª. P. (2012). Psicología del ciclo vital. (Pág. 460 – 461).Madrid: CCS.
Miranda, P., & Ávila, R. (2008). Estimación de la magnitud de la satisfacción marital enfunción de los años de matrimonio. Revista Intercontinental de Psicología y Educación, 10, 57-77. Recuperat el 10 de Maig del 2012, de:
http://redalyc.uaemex.mx/pdf/802/80212387004.pdf










1.2.


González, E. (coord.), Muñoz, A. C., Bueno, J. A., Vílchez, L. F., De Andrés, T., Oñate, Mª. P., Morales, J., Fernández, Mª. P. y González, Mª. P. (2012). Psicología del ciclovital. (Pág. 460 - 461).Madrid: CCS.





1.3.
Podríem establir que durant les diferents etapes de la relacions matrimonials hi ha possibles problemàtiques que incideixen en aquesta relació, segons Craig(op. Cit), la majoria dels individus que preveu aquesta opció ho fa durant la seva joventut i és menys freqüent el divorci durant l'adultesa.
Els problemes i desavinences de parella se solencaracteritzar, segons Kaysler
(1996; citat a Lefrançois, op. cit.; Geiss i O'Leary, 1981; a Rice, 1997), sobretot
per la falta de comprensió, mala comunicació i interpretació d'actes i intencions,
la poca participació en activitats compartides i les aventures extramatrimonials;
també es parla de les diferències (de personalitat, valors, etc.), característiques personals i, potser com aprincipal en trencaments ràpids, per les expectatives idealistes posades en el matrimoni.
Un altre problemàtica a la que es poden enfrontar durant les diferents etapes es la viudeta que no és una experiència singular de les persones grans, però sí és més freqüent en aquest grup de població durant la quarta etapa del matrimoni i que afecta en major mesura les dones, situació que pot desenvolupar quemoltes persones grans després de la mort del cònjuge experimenten una sensació de buit, i d'absència d'objectius en la vida, aïllament social, solitud i apatia, ja que Generalment, la identitat d'una persona, encara que sigui d'una manera parcial, s'ha definit per la relació establerta amb la persona morta (el marit o la dona) i a tot això se suma haver de posar en pràctica habilitats per a les qualsno estan preparades, Habitualment, s'experimenta apatia, aïllament, pèrdua d'energia i abatiment, pèrdua d'interès sexual, socialització deficient, disminució de la gana, trastorns del son, i també altres problemes somàtics i conductuals, pot experimentar emocions i estats d'humor conflictius com, per exemple, desesperació, hostilitat...
Els adults joves durant la primera etapa del matrimoni,després d'enviduar tenen inicialment un risc superior de problemes de salut física i mental respecte a persones grans i el malestar i la simptomatologia experimentada per les persones grans freqüentment n'acaben debilitant la salut, així com que les reaccions de pena són més duradores entre les persones grans.
Segons Wisocki (1998), s'ha considerat que les persones grans s'ajusten millor a la...