Teoria de l'acció comunicativa habermas

Jürgen Habermas és un dels autors més destacats de la sociologia contemporània. La clau de l’èxit d’Habermas rau en el desenvolupament d’una teoria que agrupa dos grans bloc teòrics, fins al moment separats. Per una banda la teoria de sistemes, en la destaquen autors com Talcott Parsons o Robert K. Merton, i per altra la teoria de subjectes en la que trobem autors com Schütz, Mead, o Berger iLuckmann. La unió d’ambdues teories la realitza sota el paraigües de la teoria de l’acció comunicativa.
La teoria de l’acció comunicativa es basa en el desenvolupament d’un concepte clau per Habermas, “el món de la vida”. El món de la vida és un concepte que té origen en Husserl, però Schütz és el primer autor que el desenvolupa a nivell sociològic. Schütz entén el món de la vida com el conjuntd’aspectes que comparteixen els individus d’una mateixa cultura, i que els serveixen per entendre’s entre ells. Per tant podem entendre el món de la vida segons Schütz com el conjunt de coses que es donen per descomptat, i que no mereixen el qüestionament constant de les persones. En el nostre context actual, les persones no es qüestionen constantment sobre l’existència del diner. Les persones donemun valor als bitllets més enllà de l’existència d’uns papers de colors, o sigui hi assignem un significat. Aquest significat és el que Schütz entén com a món de la vida, però les crítiques a l’autor es basen en que al centrar-se en la consciència, s’autolimita. I per altra banda en un context en que cada dia hi ha més persones de diferents orígens culturals, Schütz no defineix la integració entreaquestes, fet que a partir de mitjans de segle XX, comportà un dels aspecte a estudiar més importants de les ciències socials.
La idea de Schütz, si en comptes d’analitzar-la des del punt de vista dels subjectes, ho fem des de l’òptica dels sistemes, topem amb la perspectiva de Parsons de l’acció regulada per normes. Parsons defineix l’acció regulada per normes, quan la persona actua d’acord ambunes normes establertes pel sistema. Seguint l’exemple dels diners, les persones que assignen el valor als papers de colors (bitllets), els usaran per comprar o vendre coses. I fins i tot establiran un criteri, respecte al valor subjectiu de les coses, que representaran usant els diners. Segons Parsons en el moment que vivim dins del sistema capitalista en el que la compra i venda de coses estàregulada pels diners, actuem segons l’acció regulada per normes, al pagar amb un bitllet qualsevol de les compres. També el podem relacionar amb altres autors de caràcter sistèmic com pot ser Bourdier, i el seu concepte de l’Habitus. Bourdier entén l’habitus com el conjunt d’aspectes que defineixen les nostres pràctiques i la nostra percepció de les mateixes. Per tant no només estem parlant del queens porta a actuar, si no de la visió que tenim de la nostra actuació. La idea de l’habitus per tant la podem recollir, dins d’una visió del món de la vida àmplia.
Segons Bourdier, el fet que una persona pagui amb diners al anar a comprar fa que accepti que els diners són la moneda de canvi en la societat capitalista, però també defineix la seva visió dels diners, que si suposem que és declasse alta, serà diferent que si suposem que és de classe baixa. Però Bourdier també afegeix una nova idea al concepte d’Habitus, i és que les persones ens identifiquem amb la diferència respecte als altres. O sigui, que la persona que viu en un sistema capitalista, afirmarà la seva identitat capitalista al comparar-se amb una persona d’un sistema comunista. Cal tenir en compte que l’exemple és unamica complicat, ja que sovint les persones no veiem els dos sistemes com antagònics, però si que hi podem trobar un punt de similitud.
El problema en el que es troba Habermas és que aquestes teories que hem exposat no li permeten l’explicació del canvi. Són teories que ens poden permetre l’explicació d’un funcionament sistèmic, estructural. Podem entendre que les persones que viuen dins del...