teoria del arte




“El bell és una forma sensible d'harmonia que trasandeix d’els objectes i a la qual el món material brinda tan sol un suport. La bellesa és llavors la més immaterial i dinàmica de les formes” 
J. A. Livraga

Al llarg de la història, l'art ha buscat com representar i entendre la bellesa. Al ser un concepte abstracte ha estat un dels tòpics més estudiats per l’home des de l’antiguitat,està clar que amb diferents percepcions. En l’antiguitat partien que la bellesa era una idea i que tot havia d’estar harmònicament proporcionat, amb el temps aquesta idea ha variat. Pro referint-nos a la bellesa, ¿que és exactament? La bellesa té molts termes de significació i interpretació.
Sabem que la bellesa és alguna cosa subjectiva, ja que no hi ha una regla específica per determinar quècaracterístiques ha de tenir el que es consideri “bell” i, com que no hi ha un paràmetre general per mesurar la bellesa, cadascun de nosaltres jutgem, etiquetem, valorem i avaluem el que creiem d’acord amb un criteri propi, fins i tot a una època determinada o a una cultura. Però és veritat que plató defensava una bellesa objectiva;




Si guarda l'ordre, mesura i proporció perfectes l'objecte ésbell independent de qualsevol mirada. És una bellesa que es basa en qualitats observables i definides.
Dins d’aquesta introducció de la bellesa, es presenta el terme estètica, que segons a l’enciclopèdia catalana diu :





Així doncs l'estètica és una reflexió filosòfica, que produeix un judici estètic. L'objectiu de l'estètica, que és el d'analitzar la idea, es genera a partir del procésde l'observació, on es produeix una idea objectiva, o subjectiva en la nostra ment que ens porta a fer judicis sobre objectes i persones, no és res nou del que hem comentat abans.


És evident que la tendència de la persona humana és buscar el benestar, la pau i la tranquil·litat, que s’identifiquen amb l’ordre en totes les coses; l’ésser humà busca també percebre la bellesa dels altres éssersi de les coses. Busquem tot allò que és tan ordenat, “tan perfecte”.
Poques coses són perfectes, d’algunes ens enganyen a la vista, d’altres simètricament són exactes, però potser no ens agraden i no trobem aquella bellesa que ens crea una satisfacció. Els éssers humans no som perfectes, podem tenir diferents gustos, i ens pot agradar molt una persona i veure-la perfecte en tots els àmbits,siguin físics o intel·lectuals. Aquí en aquest punt es on també podem diferenciar dos tipus de bellesa, la interior i l’exterior.

Entre els elements de la natura comencem per considerar tot allò que és preciós i que ja és creat sense que l’home s’hi hagi interposat, com els robins, les pedres precioses, els diamants, també mirem la bellesa de l’aigua movent-se, el color dels arbres en cadaestació de l’any, les flors com a expressió de la part més noble de les plantes, tant pels seus colors, com l’olor que fan, un volcà en erupció, la baixada de l’aigua per una cascada o quan tota la terra està coberta d’una capa de neu i fins i tot a qui no li agrada l’arc de Sant Martí després d’una pluja.

Certs animals també són bells, aquells que conviuen amb nosaltres, com els gats, els gossos iels peixos, fins i tot aquells que no tenim la possibilitat de veure’ls en la seva essència, en plena llibertat com els grans felins; lleó, guepards etc.
Alguns peixos, tant per la forma com pels colors, atreuen la nostra vista, i els ocells amb el seu vol, amb el seu cant, les seves plomes ens reflexa una bellesa absoluta.

Després de totes aquestes belleses que ens envolten, trobem l’ésserhumà. Deixant de banda el fet de ser éssers racionals i intel·ligents, però no conseqüents amb els nostres actes, trobem la bellesa en el cos humà, tant en el sexe femení com en el sexe masculí. La infinitat de vegades que els cossos humans han estat dibuixats, des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat. Aquell que ha pogut dibuixar en plena essència la figura d’un cos despullat, amb les seves...