Teoria Del Derecho
CONTINGUTS
• La necessitat social de pautes de conducta. El mínim normatiu en l’organització d’una societat
• El Dret i la cooperació social. Problemes d’acció col·lectiva. La funció de les normes en la cooperació social. El Dret com instrument de control social. Regulació i integració
• Dret, poder i moral. El monopoli de lacoerció. El Dret i la justificació del poder. Eficàcia, legitimació i legitimitat. Justícia formal i justícia material
• El debat sobre el concepte de Dret. Iusnaturalisme i positivisme
LA NECESSITAT SOCIAL DEL DRET
El Dret es troba en tots els àmbits de la vida social (és difícil entendre el concepte de societat sense que hi apareixi algun concepte de norma).
És una pràcticasocial complexa, on hi ha una gran multiplicitat d’actors, d’interaccions i accions al mateix temps que de propòsits.
També és un instrument per a guiar la conducta mitjançant l’ordenament jurídic. Aquest ordenament té com a finalitat motivar el comportament de la societat mitjançant l’establiment de normes que, normalment, van acompanyades de sancions (conseqüències jurídiques) en casd’incompliment.
Aquesta sanció pot estar imposada a través de:
• La pressió social (norma social) ( en cas de no deixar propina a un restaurant
• Un remordiment de consciència (norma moral) ( en cas de no ajudar a un amic que ho ha demanat
• La regulació de certes institucions (norma jurídica) ( en cas de robar en una llibreria
Per tant, tenim normes de diferents tipus. La diferènciaentre elles és la manera d’imposar les respectives sancions. El Dret imposa sancions institucionalitzades en dos sentits (creades i aplicades per institucions creades pel mateix Dret).
En el cas del Dret, la motivació de la conducta és indirecta. La autoritat jurídica, per desincentivar o per obligar a realitzar estableix sancions i premis, respectivament.
El Dret no és un fi en si mateix.Podríem prescindir del dret?
• Visió marxista: veuen el dret com a instrument per separar el proletariat dels rics. Es revolucionen i intenten prescindir del Dret (comunisme) però no funciona. Quan et vols alliberar del dret, uns quants segueixen intentant dominar als altres de manera que es torna a la situació original.
• La societat dels àngels: si la gent no fos altruista isabés vetllar per un bé comú, el Dret no caldria. Tot i així, en una situació ideal es continuaria necessitant el dret ja que podria haver conflictes degut a la bona fe i hi hauria una falta de coordinació entre membres.
• “El món feliç”: és un tipus de món on tot està sota control (utopia). Les persones estan controlades i determinades des de que neixen i les seves il·lusions estandominades. En aquest cas, la gent actua tal com els hi diuen un cert grup de persones, que està per damunt de tots ells, de manera que els hi diuen tot el que han de fer. Encara que hi hagi normes, aquestes no caldran.
L’ordenament jurídic (normes per desincentivar conductes) serà necessari quan existeixi la llibertat dels individus, cosa que en aquest cas no és necessari ja que estan controlats.• Societats sense dret: eren petites societats que sabien funcionar sense el dret. Quan una societat adquireix un mínim de complexitat, aquesta situació es fa insostenible.
Ubi societas ibi ius (on hi ha societat, hi ha dret)
El mínim comú normatiu
El Dret és una forma de poder i, a la vegada, és un instrument per limitar el poder. Per què necessitem un instrumentsocial que té aquesta dualitat?
L’objectiu bàsic dels éssers humans és la supervivència. Quan es planteja la qüestió de com regular la convivència, hem de tenir en compte aquest concepte.
Molts autors expliquen la necessitat del Dret a partir de certs trets de la naturalesa humana, entre ells Hart a El concepto de Derecho (1961). Donada la veracitat d’aquestes condicions, és racional...
Regístrate para leer el documento completo.