teoria geocentrica-teoria heliocentrica

TEORIA GEOCENTRISME I HELIOCENTRISME
Index
1.INTRODUCCIÓ
Al llarg de la historia la percepció dels planetes del sistema solar ha anat variant junt amb els canvis que han experimentat la ciència i la tecnologia.
Les dos principals teories de la col·locació dels planetes han sigut:
-Teoria geocèntrica ( té com a centre del univers la terra, es una de las teories més antigues elaborades porel Hombre en resposta a una de las interrogants més significatives de la nostra existència)
-Teoria Heliocentrisme( però amb el pas del temps i els avanços de les ciències, les teories s van anant evolucionant i es dona la teoria heliocèntrica que canvia la terra pel sol com a centre del univers.)

2.teoria geocèntrica
Geo (terra) Centrica(centre): la paraula ve del grec, i com la paraula hodiu, situa la terra com al centre del sistema solar.
Deien que la Terra es una esfera fixa, ubicada en el centre del univers, on tota els astres, inclòs el sol, giraven al voltant de la terra.

-Aquesta teoria va ser proposada per Aristòtil i posteriorment reforçada per Ptolomeo.
2.1 Sistema ptolomeic(
Ptolomeu afirmava que la terra era al centre de l'univers, a partir de la simpleobservació que, en tot moment, la meitat de les estrelles es trobaven sobre l'horitzói l'altra meitat per sota d'ell, i de la creença que totes elles es trobaven a la mateixa distància del centre de l'univers. Si la Terra estigués gaire desplaçada del centre, la divisió entre les estrelles visibles i les no visibles no seria idèntica.[3]

El planeta es mou sobre l'epicicle(línia de punts petita), que alseu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt •, que és l'equant

En el sistema ptolemaic, cada planeta és mogut per cinc o més esferes; una d'elles n'és el deferent, un cercle el centre del qual és un punt situat entre l'equant i la Terra. Una altra esfera és l'epicicle, ancorat enel deferent, i en què el planeta està ancorat. El deferent gira al voltant de la Terra, mentre que l'epicicle gira dins el deferent, fent que el planeta es mogui més lluny o més a prop de la Terra en diferents punts de la seva òrbita, i fins i tot pugui alentir-se, aturar-se i retrocedir (moviment retrògrad). Els epicicles de Venus i Mercuri estan sempre centrats en una línia entre la Terra i elSol (amb Mercuri més a prop de la Terra), cosa que explica perquè són sempre tan propers en el cel.



3. TEORIA HELIOCENTRCA
El 1543, el sistema geocèntric es va enfrontar amb el seu primer competidor seriós amb la publicació de De revolutionibus orbium coelestium, de Nicolau Copèrnic
Teoria on deia que la Terra donava voltes a si mateix cada dia, i que cada any donaba una volta al sol, queés el centre de l'univers i tots els planetes orbiten al seu voltant. proposada per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos i durant els segles XVI i XVII va ser formulada per Nicolás Copèrnic.

Galileo apoyó esta teoría aportando pruebas como montañas en la Luna, nuevas estrellas, satélites de Júpiter, manchas solares, fases de Venus y el argumento de las mareas.
-Mida relativaT>L per tant el S>T
La T es més petita que el S per tant el S no gira al voltant de la T (t1) si no que la T gira al voltant del S (t2)
L'Heliocentrisme va tenir grans problemes d'acceptació produïts per motius religiosos, ja que la Bíblia esmentava que l'ésser humà era el centre de la creació i per aquest motiu havia de ser-ho també del univers.

4.Teories del Galileo
Fases del Venus
Ambla invenció del telescopi, Galileu observà amb el seu telescopi que, igual que la Lluna, Venus mostrava totes les fases. Aquesta característica era incompatible amb el sistema ptolemaic.
Ptolomeu havia situat el deferent i l'epicicle de Venus completament dins l'esfera del Sol (entre el Sol i Mercuri), però això era totalment arbitrari; també podia haver intercanviat els dos planetes...