Teoria literaria de mercè rodoreda

Teoria literària de Mercè Rodoreda
Segons Rodoreda una novel·la és una alquímia, un conjunt de diferents elements, intuïcions, agonies, exaltacions, desenganys,etc.
Segons ella no es pot descriureuna emoció que no hagis sentit o no hagis viscut
Rodoreda sempre a trobat la inspiració en els carrers, en algun tros d'una bona pel·lícula, en un parc, en la bona música, en la cara de personesdesconegudes, en una mirada, en un somriure enigmàtic, tots aquests elements han servit a l'autora per crear les seves obres. Els seus personatges s'inspiraven en persones reals les quals havia vist oconegut, com és el cas d'alguns personatges de Mirall Trencat. El caràcter prevalent en aquests personatges és la innocència ja que s'adiu a una part important del seu temperament.
Per ella fer unanovel·la és difícil, decidir l'estructura, els personatges, l'escenari, t'obliga a vèncer dificultats. I escriure bé costa, entén que per fer-ho s'ha de dir amb la màxima simplicitat les coses mésessencials, i això no s'aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula, qualsevol pot brillar si la col·loques en el lloc adequat. Per ella tota la gràcia d'escriure radica a encertar el mitjàd'expressió, l'estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d'altres triguen molt, i d'altres no el troben mai.
Per Rodoreda un autor no és Déu, el lector no pot saber tot el que passa dins delspersonatges, per tant no pot fer-lis dir coses que sonin falses, sinó que a de trobar una fórmula més rica, més expressiva, més detallada, perquè el lector pugui sentir el que està sentint el personatge.D'aquesta manera el lector sent una veritat.
Dos temes que apareixen amb molta freqüència a les seves novel·les són el tema de l'àngel i el de la metamorfosi. El primer ve donat pel seu avi que quantenia tres o quatre anys li va dir que semblava que tingues un àngel de la guarda, aleshores ella se'l va començar a imaginar i se'n va enamorar, per aquest motiu i sense ella adonar-se a les seves...