teoria magatzem (logística)

EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ D’ESTOCS
1. GESTIÓ DE MAGATZEMS
L’emmagatzematge i les operacions associades es basen en dos principis d’eficàcia: aprofitament màxim de l’espai i rendiment màxim dels recursos operatius.
Per assolir aquest objectiu és de gran importància gestionar de manera eficient l’espai i la mercaderia, escollint en cada cas els mètodes d’emmagatzematge més convenients, iimplantant un sistema adequat de codificació i identificació de les ubicacions i dels productes.
1.1 Mètodes d’emmagatzematge
Els mètodes d’emmagatzematge es poden agrupar seguint diferents criteris:
1) Segons el tipus d’ubicació de les mercaderies.
2) Segons el flux d’entrada/sortida.
3) Segons l’equipament utilitzat.


1) Segons el tipus d’ubicació de les mercaderies.
a) Magatzem ordenat o deposicionament fix. Aquest mètode assigna un únic lloc, fix i predeterminat, a cada referència de producte, és a dir, a cada ubicació li correspon un tipus de producte.
Avantatge: facilita el control de les mercaderies emmagatzemades i la seva localització.
Inconvenient: no optimitza l’espai d’emmagatzematge, ja que la ubicació serà la mateixa tinguem molt o poc estoc del producte.

b)Magatzem caòtic o de posicionament aleatori. S’assignen espais a mesura que es va rebent la mercaderia sense atendre un ordre predeterminat.
Avantatge: optimitzar l’espai i, per tant, d’evitar espais buits.
Requereix un sistema informàtic de control per saber en tot moment i en temps real quines ubicacions estan disponibles per col·locar la mercaderia que entra en el magatzem
c) Magatzem semicaòtic.Combinació dels dos anteriors. S’estableix un mètode de posicionament fix per a la preparació de les comandes i un sistema aleatori per l’emmagatzematge. És el sistema més utilitzat.



2) Segons el flux d’entrada i sortida.
a) Mètode FIFO ( first in- first out) . El primer producte que entra al magatzem és el primer a sortir. És el sistema més utilitzat i el més recomanable per a articlesperibles o de ràpida caducitat (aliments frescos, medicaments, industrials susceptibles d’obsolescència).
b) Mètode LIFO (last in- first out). El producte que entra últim, és el primer a sortir.

3) Segons l’equipament utilitzat.
El tipus d’ubicació, el tipus de passadís i el tipus d’equip mòbil condicionen els mètodes d’emmagatzematge. I els tipus d’emmagatzematge poden ser:
a) A granel.
b)Apilat en bloc.
c) Rack.
d) Prestatgeries convencionals.
e) Prestatgeries fixes compactes o drivers.
f) Prestatgeries fixes dinàmiques.
g) Prestatgeries mòbils compactes.
h) Sistemes mòbils rotatius.
i) Estructures autoportants.
j) Sistemes automàtics.
L’empresa no ha d’utilitzar necessàriament un únic sistema d’emmagatzematge, sinó que en funció de les diferents unitats de càrrega, de larotació i de l’espai, pot combinar diversos mètodes.
1.2. Codificació d’ubicacions.:
Els elements que s’han de codificar són, com a mínim, els que especifiquem tot seguit:
Àrees del magatzem
Passadissos
Ubicacions dins de l’àrea
Per situar-nos i codificar correctament les ubicacions hem d’aclarir els conceptes següents:
a) Àrea: zona del magatzem formada per les prestatgeries i pelspassadissos corresponents.

b) Fila. Conjunt de prestatgeries adossades que formen una filera.

c) Mòdul o columna: conjunt d’ubicacions situades entre les potes consecutives de la prestatgeria.
d) Nivell o prestatge: pis diferent dintre d’un mateix mòdul o columna. Cada pis pot ser una ubicació, però un prestatge pot estar subdividit, formant diverses ubicacions

El sistema de codificació mésutilitzat segueix un criteri alfanumèric format pels elements següents:
1) Un o dos caràcters numèrics o alfanumèrics per a cada zona o àrea.
2) Un o dos caràcters numèrics o alfanumèrics per a cada passadís o fila de prestatgeries, dintre de cada àrea.
3) Dos caràcters numèrics o alfanumèrics assignats a cada mòdul o columna dintre de cada fila.
4) Un o dos caràcters numèrics o alfanumèrics...