Teoria organiozación



Índex


1. Objectiu del treball
2. Definició d’organització Mecanicista i organicista. Model a què s’ajusta la GUB
3. Anàlisis de característiques de l’organització des del punt de vista Burns i Stalker: Aspectes positius i negatius. Oportunitats de millora
3.1 Grau d’especialització.
3.2 Estandardització
3.3 Orientació dels membres
3.4 Resolució de conflictes
3.5 Patród’autoritat
3.6 On se situen les habilitats
3.7 Interacció
3.8 Com es fa la comunicació
3.9 Lleialtat
3.10 Prestigi
4. Conclusions finals
5. Bibliografia i Webgrafia
6. Annex 1
Guàrdia Urbana de Barcelona. Presentació de l’organització
Una mica d’història
Missió i Serveis prestats
Estructura i organigrama. Configuració Mintzberg. Conclusions


1. Objectiu del treball
El treball quepresentem a continuació intentarà analitzarem les característiques de la Guàrdia Urbana de Barcelona (en endavant GUB), el tipus d’organització mecanicista que resulta en base a aquestes característiques i proposarem mesures per afavorir el canvi per tendir més cap a una organització de caire organicista. Per fer-ho, utilitzarem les tècniques apuntades a classe i anomenarem els avantatges que potsuposar aquest canvi per una organització de seguretat pública com la GUB.
Concretament, si be es farà una breu descripció de l’estructura i l’organització, ens basarem principalment en l’anàlisi de les característiques es farà dels del punt de vista de Burns i Stalker, posteriorment s’analitzaran les conseqüències d’aquest model, especialment pel que fa a la implicació dels agents enl’organització i el marge de millora que hi ha i que motiva el canvi, amb els beneficis que això suposaria cap a l’organització i en darrer terme cap al ciutadà, com a client del servei policial.
2. Definició d’organització Mecanicista i organicista. Model a què s’ajusta la GUB
En primer lloc definirem el què és una organització mecanicista i un a organització organicista, encabint la GUB dins d’un delsdos models segons els que van definir Burns i Stalker.

Descripció d’una Organització Mecanicista:

Aquestes organitzacions tenen una estructura burocràtica, on els mètodes, procediments, deures i responsabilitats s’estableixen a priori com si fossin definitius. Les tasques són cícliques i rutinàries. Cada càrrec està ocupat per un especialista amb atribucions fixes, definides i delimitades. Amés, cada individu realitza les seves tasques com si estigués aïllada de les demés tasques de l’empresa. Els càrrecs s’estableixen definitivament i es remuneren segons la seva importància. Les decisions estan centralitzades i monopolitzades per la cúpula de l’empresa. La jerarquia d’autoritat és fixa i el poder es basa en el càrrec. Els sistemes de comunicació són verticals, i mentre les decisionsdescendeixen cap a la base com amplificadors, la informació puja cap a la cúpula mitjançant filtres.
En aquesta mena d’organitzacions, es condueixen més ordes que dades i informació. Cada persona té un sol cap. Hi ha força èmfasis en les regles i procediments definits per escrit, ja que les comunicacions acostumen a ser escrites per assegurar la seva existència, no acceptant-se les comunicacionsverbals. Hi ha èmfasis també en el concepte tradicional i l’empresa funciona com un sistema mecànic, tancat, introspectiu, determinista, racional i sovint orientat cap a sí mateix sense tenir en compte l’entorn que el rodeja.

Descripció d’una Organització organicista:

Aquestes organitzacions tenen una estructura flexible i adaptable. No hi ha una clara divisió del treball ni separació moltdefinida de funcions i càrrecs, doncs es modifiquen i redefineixen contínuament d’acord amb la situació i circumstàncies. Les decisions estan descentralitzades: es deleguen als nivells més propers a l’operació i són preses per persones que coneixen l’assumpte i no per aquells que ocupen una posició jeràrquica. En aquest cas, la jerarquia és flexible i permeable i el coneixement és tant o més...