teoria platon

PLATÓ (427-347 a.C.)

Plató i Aristòtil (fragment de L’Escola d’Atenes, 1509, de Rafael)

EL PENSAMENT PLATÒNIC:

ONTOLOGIA (Teoria de la realitat: teoria de les
formes separades o de les idees)
EPISTEMOLOGIA (Teoria del coneixement)
ANTROPOLOGIA (Teoria de l’ànima)
POLÍTICA

Orígens i influències de la teoria platònica de les idees
(teoria de les formes separades o dualismeontològic)
1. El problema ontològic de l’objecte d’estudi de les Matemàtiques
(les entitats matemàtiques).
2. Influència del sophós presocràtic PITÀGORES de SAMOS (570-480
a.C.). (L’estructura matemàtica de la physis: arkhé = números).
3. Influència positiva del philo-sophós SÒCRATES (470-399 a.C.) i
negativa (crítica) dels Sofistes. (Els valors morals: objectius,
universals, absoluts).
4.Influència del sophós presocràtic HERÀCLIT d’EFES (550-480 a.C.)
i l’Ésser com a Esdevenir (panta rei).
5. Influència del sophós presocràtic PARMÈNIDES d’ELEA (515-445
a.C.) i l’Ésser com a permanència i immutabilitat

PITÀGORES i L’ESCOLA PITAGÒRICA, 1
• Pitàgores de Samos (570-480 a.C.): a ell s’atribueix la taula de multiplicar i
el Teorema de Pitàgores. També és cèlebre pel fet d’haverfundat una
escola. Més que una escola era una comunitat de caràcter religiós: les
propietats eren comunes, professaven la metempsicosi (transmigració de
les ànimes), eren vegetarians...
• Els pitagòrics són bàsicament matemàtics. La seva dedicació a les
matemàtiques va influir molt en l’explicació de la naturalesa de les coses (la
physis).
• Totes les coses poden explicar-se amb els números:– l’ordre existent és un conjunt que s’explica amb els números;
– una unitat és un punt;
– dues, una línia;
– tres, la superfície, el pla;
– quatre, el volum;
– el número 10 és la suma dels quatres primers (la tetraktys).

PITÀGORES i L’ESCOLA PITAGÒRICA, 2

• Les coses, doncs, són números: uns punts formen una línia; diverses línies
formen una superfície; diverses superfíciescombinades formen un cos; és a
dir, punts, línies, superfícies (números), són les unitats reals que componen
tots els cossos.

• Per tant, tots els cossos han de ser considerats com a números; a cada
cosa se li pot aplicar un número i, per tant, tota la naturalesa és un
compost de números.

• Així, el principi, l’Arkhé, constitutiu de la realitat no és quelcom físicament
material (com l’aigua pera Tales, l’aire per a Anaxímenes, el foc per a
Heràclit...), sinó que és quelcom de formal i abstracte: el número.

HERÀCLIT d’EFES (550-480 a.C.)
Què vol dir que les coses “són”?
Què és Ésser?
Conceptes presocràtics: PHYSIS (ARKHÉ) - COSMOS / CAOS - LOGOS

Què és l’ARKHÉ (causa material), segons Heràclit, de la
PHYSIS? El foc.
PHYSIS dinàmica, en canvi constant (PANTA REI = totflueix, el
perpetu fluir de totes les coses). Més enllà dels elements en
lluita del canvi constant, hi ha un ordre, una llei, un logos:
l’oposició de contraris (l’ordre és l’enfrontament dialèctic dels
oposats).
Ésser = ESDEVENIR
(Influència en Plató: com és el TOPOS ORATOS)

PARMÈNIDES D’ELEA (515-445 a.C.)
Com Heràclit d’Efes s’ocuparà més de “què vol dir Ésser”, que no pas de
“què són lescoses”. Autor del poema Sobre la natura on s’exposen les
“dues vies”:
-via de la veritat (alètheia) = coneixement (raó)
-via de l’opinió (doxa) = engany, error (sentits)
Tesis:
1. L’Ésser és (immutabilitat radical de la realitat; l’Ésser existeix).
2. El No-Ésser no és (el no-res no existeix).
3. Ésser = Pensar.
-Característiques de l’Ésser:
No engendrat, indestructible, immutable, finit,compacte, homogeni,
indivisible, esfèric, etern, perfecte...
(Influencia directament en la manera que té Plató de concebre el cosmos
noetós)

L’Ésser com a Esdevenir-canvi (Heràclit) i com a
Permanència-ésser (Parmènides)
(dues arquetípiques visions enfrontades del món)

-Parmènides d’Elea (sud d’Itàlia, Magna Grècia):
Només l’Ésser, que és únic i immutable,
existeix vertaderament...