TEORIA POL TICA DE PLAT

TEORIA POLÍTICA DE PLATÓ
Teoria política
· Quan Plató parla de l’ànima la considera l’instrument de coneixement per excel·lència, perquè només l’ànima ens porta a les idees.
· Les ànimes en Plató són les següents:
Ànima racional sensible: És l'ànima superior, l’ànima dels filòsofs, dedicats a la Raó.
Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis.
Ànimasensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors.
Cada una d´aquestes ànimes té una virtut pròpia i per tant pertany a una classe social.
· L´estructura d’una polis justa hauria de reflectir l´estructura de les ànimes dels ciutadans que la formen.
· Quan l’ànima (ésser profund de l´home) i la funció social coincideixen, aleshores l´home és just i la ciutat és feliç.
· Hi had´haver una pont entre ànima i política:
El filòsof-rei és superior perquè la seva ànima racional ha dominat a les altres dues i li correspon el lloc més alt en l´escala social. Té l’ànima capaç de comprendre la política.
El segon lloc és pels guardians, perquè l’ànima irascible ha dominat la sensualitat materialista, tot i que siguin agressius i violents.
En tercer lloc la menor consideració correspona l’ànima sensual perquè és un ànima mancada d´autodomini, és l’ànima dels obrers i els artesans, incapaços de copsar la complexitat de la política.
· Per explicar aquesta teoria de les tres ànimes Plató utilitza de vegades un mite fenici.El famós mite fenici dels tres homes.Hi ha homes d´or (els superiors, els filòsofs-rei,..)hi ha homes d´argent que són els soldats, guerrers,..i finalment hiha homes de bronze que són els treballadors.
· Plató viu en una època de crisi de la ciutat (polis) a partir de la derrota a la guerra del Peloponès, Atenes entra en decadència i hi ha un període de descomposició social.
· La ciutat grega, però, tenia dos problemes estructurals greus i importants, que a la llarga la feien difícilment viable:
Per una banda era massa complexa en la sevaorganització (hi havia un munt d’assemblees, grups intermitjos...). 
El segon problema era que la polis era massa petita per grans capitals, moviment de diners... i qualsevol trasbals (males collites, guerres...) podia arruïnar-la.
· Plató no és un demòcrata; no creu en l´àgora com a lloc de debat.
· La democràcia per ell té una taca (han matat a Sòcrates).
· Quina democràcia és aquesta que no deixacriticar.
· Ell dirà sempre que la democràcia és un lloc degenerat, degradat, perquè allà on mana tothom no mana ningú.
· Plató busca constantment una alternativa a la crisi de la polis. La seva proposta és el filòsof-rei. El filòsof-rei és la unió del saber més el poder.
· Només qui coneix la idea de bé pot practicar-la.
· El filòsof ha dedicat tota la seva vida a la idea de bé, per tant ha de governar.· L'altre element de la seva teoria política és la teoria de l’ànima.
· Cal que hi hagi una harmonia entre la forma de ser profunda de l´home (la seva ànima) i la seva actuació política.
· Quan Plató està escrivint els seus diàlegs en la societat grega el model polític i social més admirat era esparta. Però Plató li fa dues crítiques:
1. La violència per la violència és destructiva pera laciutat. La ciutat ha de ser un lloc de convivència i no d´agressió.
2. Plató considera que la forma de canviar una societat no és mai la violència sinó a través de l´educació. Perquè l´educació ensenya a portar una vida justa.
Sobre el tema de l´educació, però, cal tenir present que el concepte d'educació per Plató no és el mateix que en Sòcrates.
· Plató creu que l´educació ha de ser col·lectiva.
·La forma d´educar la societat és la llei. Sòcrates en canvi pensava que l´educació ha de ser individual.
· Canviant l’ànima de cada ciutadà canviem la ciutat.
· Ho podem comparar amb escombrar un carrer: Sòcrates seria partidari que cadascú escombri el seu portal. Plató, en canvi, defensaria que cal fer una llei prohibint llençar escombraries i contractar un servei de neteja.
· De vegades...