Teoria i practica condicionament fisic

TEORIA I PRÀCTICA DEL CONDICIONAMENT FÍSIC PROFESSOR: JESUS ESCOSA

25-09-2001

TEMA 1- CONDICIÓ FÍSICA I SALUT

La condició física va encaminada a la millora de les capacitats físiques, però també pot anar lligada a la salut. Té el seu punt de partida als EUA (1970) i té la idea de la formació de la persona mitjançant el moviment.
Relació activitat física – salut:
•aconseguir que els alumnes tinguin uns nivells moderats de condició física
• generar hàbits, coneixement i actituds
• que sigui una experiència positiva pel qui la fa

Segons Almond hem de plantejar unes notes com:
• afavorir la maduració
• adquirir coneixement per entendre l’exercici com un bé per la salut
• aconseguir un estil de vida actiu
• aprendre a actuar amb independènciaEnfocament de l’activitat física a primària:
• que tothom la pugui practicar
• dotar d’una sèrie de coneixements: descans, pes,…
• exercicis segurs, efectius i progressius
• incidir en incorporar l’exercici a l’estil de vida

1.2 EL MOVIMENT HUMÀ. CONCEPTE I CONSIDERACIONS ANATÒMIQUES I FISIOLÒGIQUES
El moviment humà necessita de les condicions biològiques i fisiològiques. Aquestes estanorganitzades en forma de capacitats i qualitats físiques (força, velocitat, resistència i flexibilitat). Aquestes configuren unes possibilitats de moviment i s’engloben dins el concepte de condició física:
“estat general del subjecte, que defineix les possibilitats del moviment d’aquest.”

01-10-2001
Hi ha 2 tipus de contracció muscular:
- Isomètrica: no venç la resistència. No hi hamoviment del múscul.
- Isotònica:
• concèntrica: bíceps- positius – contracció muscular
• excèntrica: bíceps – negatiu

En el cos hi ha uns processos d’adaptacions segons les diferents propostes de moviment.
Estat físic actual: procés de condicionament físic a través d’uns sistemes d’entrenament (modificació de la condició física)
- S’ha associat condicionament físicamb el rendiment, basat en el mètode de millores quantitatives (saltar més, més resistència).
- A l’escola és més adequat associar-ho amb la salut: millorar aspectes qualitatius, assolir hàbits de vida saludable i gaudir d’unes possibilitats de moviment més àmplies i riques (no sistematitzades). Evitar una vida sedentària en el futur. (hipocinesi: manca de moviment).

Degut a l’associació decondició física i salut hem de proposa una pràctica:
- preventiva: que eviti futurs problemes de salut
- que generi hàbits: estil de vida actiu
- individualitzada: segons les necessitats de l’alumne
- integradora: que no exclogui ningú per motius de rendiment físic
- que respecti els diferents nivells de millora dels alumnes
- que afavoreixi la maduració amb un desenvolupamentequilibrat de l’organisme
- que faciliti una futura capacitat per realitzar activitat física autònomament

BASES FISIOLÒGIQUES DEL MOVIMENT

Vies energètiques:
La contracció muscular es fa efectiva quan els aliments s’han transformat en ATP, que és l’únic producte que provoca contracció.
Hi ha dos vies per transformar els aliments en ATP:
- aeròbicament: presència d’O2
- anaeròbicament:sense presència d’O2
Partint d’una intensitat del 100%:
1) Primer es degrada ATP intramuscular, que es troba en el múscul en petites quantitats. Temps màxim: 6 segons Intensitat=100%
Aquesta via d’obtenció s’anomena HIDRÒLISI DE L’ATP
ATP + H2O ( ADP + P + Energia
2) Quan s’acaba l’ATP intramuscular el múscul obté energia d’un compost també intramuscular, la FOSFORCREATINA (GP)Temps: entre 6 i 25 segons en I=95%
Es troba en una quantitat 4 o 5 vegades major que l’ATP intramuscular.
Aquesta via s’anomena TRANSFOROLITZACIÓ
GP + ADP ( GP + ATP
3) A partir dels 20-25 segons l’ATP s’obté dels aliments: hidrats de carboni (glúcids) en forma de glucogen (muscular i hepàtic)
- 1er s’utilitza la glucosa en sang
- Després, el glucogen degradat en glucosa...