Teoria

01/10/2013
Tema 1. Les teories de l’aprenentatge

Les teories tradicionals: són aquelles que sempre han estat a dintre de l’educació. El professor és la persona sabia amb tots els coneixements i continguts i l’alumne es passiu que només escolta i repeteix el que diu el professor. (Fa referència als models clàssics que consideren que el docent és qui té els coneixements, els quals transmet al’alumnat de forma directa mentre aquests, de manera passiva repeteixen i memoritzen. Aprenem Continguts per Repetició i Memorització).

Conductisme: estudia la conducta. Anys 20 i 50 que comença a aparèixer la psicologia (eren com filòsofs), es creien que eren científics i van intentar demostrar-ho. En aquest cas es basava en la conducta dels animals. Comença amb Pavlov, va descobrir que els gossossalivaven abans de dóna’ls-hi el menjar. A partir d’aquí va deduir que s’aprèn, bàsicament, amb estímul - resposta. Watson va fer el mateix però amb humans i que no només s’aprèn conductes sinó també emocions. Thorndike va fer el mateix però amb gats, fins que va demostrar que s’aprèn a partir d’assaig i error. Skinner va treballar amb reforç positiu o negatiu. En resum, van descobrir que s’aprèn apartir del condicionament. (Psicologia com a ciència. Per a ser rigurosos, només podem estudiar la CONDUCTA observable (la ment és una caixa negra). Laboratoris. IVAN PAVLOV: russia 1849-1936. WATSON: doneu-me una dotzena de nens sans… EEUU Fundador conductisme 1878-1958. THORNDIKE: Noves conductes. llei de l’efecte. SKINNER: 1904-1990 EEUU). Es caracteritzen pel fet que centren l’atenció en laconducta. Un aprenentatge és un canvi de conducta. Pavlov: Postula la teoria del condicionament clàssic a partir d’experiments de laboratori amb gossos (va observar que els gossos aprenien a salivar [resposta o conducta] quan entrava Pavlov al laboratori, quan s’encenia el llum o quan sonava la campana que precedia al menjar [estímuls]). Aprenem CONDUCTES per associació d’ESTÍMUL-RESPOSTA. Exemple:desprès d’uns dies de curs, els alumnes associen el timbre (estímul) amb recollir les coses per marxar de l’aula (resposta). Watson: Realitza experiments similars a Pavlov però amb nadons (cas petit Albert: aprenentatge per condicionament a tenir por a un ratolí). Observa que els aprenentatges es poden generalitzar (la resposta apresa amb el ratolí també l’efectua amb un conill, una jaqueta depell o una disfressa). Thorndike: Postula la teoria del condicionament instrumental. La base és la mateixa, però aporta que no només podem aprendre a associar estímul-resposta, sinó que també podem, mitjançant el mateix mecanisme, aprendre conductes noves que no havíem fet mai abans. Aprenem CONDUCTES per ASSAIG i ERROR (associem l’assaig que ens ha sortit bé amb la recompensa, i associem l’error ambla falta de recompensa). Exemple: els gats del seu laboratori que aprenen a obrir la porta prement un botó o a obtenir menjar prement una palanca. Skinner: Postula la teoria del condicionament operant. De nou, comparteix la base dels autors anteriors però aporta que una conducta augmenta si la reforcem, i que una conducta disminueix si la castiguem. En concret explica que hi ha dues maneres dereforçar (+ i -) i dues maneres de castigar (+ i -). Aprenem CONDUCTES per REFORÇAMENT (associem el reforçament amb la conducta a augmentar i associem el càstig amb la conducta a disminuir). Exemples: • Reforç positiu: donar un premi per realitzar una conducta: “Com que t’has acabat tot el menjar, pots prendre un gelat” • Reforç negatiu: treure alguna cosa dolenta que teníem: “Com que t’has acabattot el menjar, avui no has de rentar els plats” • Càstig positiu: donar alguna cosa dolenta: “Com que no t’has acabat tot el menjar, avui has de rentar tots els plats” • Càstig negatiu: treure un privilegi que teníem: “Com que no t’has acabat tot el menjar, tampoc pots prendre el gelat ni les llaminadures”. La distinció entre positiu i negatiu no és tant important. El més rellevant és saber que...