teoriadelestectoniques

http://www.librosvivos.net/smtc/hometc.asp?temaclave=1190
http://eloviparo.wordpress.com/2009/04/04/la-tectonica-de-placas-y-su-dinamica-teoria-de-wegener/


La tectònica de plaques és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra. La teoria dóna una explicació a les plaques que formen la superfície de laTerra i als desplaçaments que s'observen entre elles en el seu desplaçament sobre el mantell terrestre fluid. Aquesta teoria també descriu el desplaçament de les plaques, les seves direccions i interaccions.
Les plaques tectòniques es desplacen unes respecte a altres amb velocitats d'aproximadament 2,5 cm/any, que és aproximadament la velocitat amb què creixen les ungles de les mans. Ja que esdesplacen sobre la superfície finita de la Terra, les plaques interaccionen unes amb les altres al llarg de les seves fronteres o límits provocant intenses deformacions a l'escorça i litosfera de la Terra, el que ha donat lloc a la formació de grans cadenes muntanyoses (per exemple, els Andes i els Alps) i grans sistemes de falles associades amb aquestes (per exemple, la falla de San Andrés). Altresfenòmens associats són la creació de volcans, especialment en el cinturó de foc del Pacífic, i les fosses oceàniques.
Explicació de les bandes magnètiques
El descobriment de bandes magnètiques en franges simètriques al voltant de les crestes de les dorsals oceàniques aportava una relació entre elles. El 1961, els científics van començar a teoritzar que les marques dorsals oceàniques eren zonesestructuralment febles on el sòl oceànic s'esquinçava longitudinalment en dues parts al llarg de la cresta dorsal. Nou magma puja fàcilment de les profunditats de la Terra a través d'aquestes zones febles i finalment esclata al llarg de la cresta de les dorsals per a crear nova escorça oceànica. Aquest procés, més tard anomenat expansió del sol marí, actuava feia molts milions d'anys havia formatnous fons oceànics al llarg dels 50.000 km de longitud del sistema de les dorsals oceàniques. Aquesta hipòtesi va ser recolzada per diverses línies de proves:
1. A prop del cim de la cresta, les roques són molt joves, i són progressivament mes velles quan més lluny del cim de la dorsal;
2. Les roques més joves de la cresta sempre tenen la polaritat del moment actual;
3. Les bandes de rocaparal·leles a la cresta amb la polaritat magnètica alterna (normal-inversa-normal, etc), suggereixen que el camp magnètic terrestre s'ha invertit moltes vegades.
Al explicar tant el sistema de bandes magnètiques alternes com la creació del sistema de dorsals oceàniques, la hipòtesis de l’expansió del fons marí va ser ràpidament acceptada i representa un altre avenç important en el desenvolupament de lateoria de la tectònica de plaques. A més, l'escorça oceànica ha passat a tenir un gran valor com a "enregistrament natural" de la història dels canvis del camp magnètic terrestre.
Subducció de les plaques
Una conseqüència important de l’expansió del sol marí és que la nova escorça es crea contínuament al llarg de les serralades oceàniques. Aquesta idea va trobar gran suport d'alguns científics,en particular, S. Warren Carey, que va afirmar que el desplaçament dels continents es pot explicar simplement per un gran augment en la grandària de la Terra des de la seva formació. Tanmateix, aquesta hipòtesi anomenada "teoria de l'expansió terrestre" és insatisfactòria perquè els seus partidaris no poden aportar mecanismes convincents que produirien una expansió significativa de la Terra.Certament no hi ha proves que la lluna s'hagi ampliat en els últims 3 milions d'anys. Tanmateix, la qüestió segueix sent: com pot ser que aparegui nova escorça contínuament al llarg de les serralades oceàniques sense augmentar la mida de la Terra?


L’escorça oceànica es forma a les dorsals oceàniques, mentre que la litosfera s’enfonsa sota l’astenosfera a les fosses oceàniques
Aquesta qüestió...