Teorias De Arte

1.5 Consum i mercat (pg. 104)
Aquests dos conceptes responen a poders institucionals de l’art.
Per a Adorno, el museu provoca el trencament de la relació entre l’objecte i l’espectador.
JeanBaudrillard critica l’obra d’art a partir d’un element simbòlic nou, que és la firma. La firma, ha de tenir valor de sentit i no de diferència. Per això, l’obra d’art ha esdevingut un objecte cultural, iaixò és objecte de la crítica de l’intel•lectual marxista.
D’aquesta manera, i segons Baudrillard, l’obra d’art esdevindrà:
1. Material distintiu
2. Valor estètic universal
3. Legitimador de poderEn definitiva, objecte de consum a partir d’una visió acrítica i per tant passiva, condemnada avui per artistes com Louise Lawer. Els casos de falsificació de l’obra litogràfica de Salvador Dalíanirien pel mateix camí. D’aquesta manera, es qüestionava mitjançant una acció (una obra d’art) l’obsessiva visibilitat de l’artista, la seva divulgació mitjançant la publicitat i el mercantilisme de quèés objecte.

Capítol IV. Art i imatge: del símbol a la narració.
2. Símbols, imatges i narracions (pg. 107)
La imatge és un signe immers en un sistema que expressa idees, en una relació dualentre significat i significant.
No podem oblidar la inherent condició visual de l’home, que va contribuir a fer del sentit de la vista el que més ha ajudat a entendre que vivim per veure. La miradahumana ajuda a comunicar a l’home amb el món exterior.
Tampoc no podem oblidar que la imatge ha estat i és tabú en alguns contextos, depenent de situacions socioreligioses determinades
La produccióicònica ha anat sovint lligada al ritual magicoreligiós, en què la imatge és suport de vida.
La dimensió mitomàgica encara es manté avui dia amb la imatge fotogràfica entesa com a record: els pòsters, lesfotografies de persones estimades...

2.1 Símbol, percepció i il•lusió (pg.109)
La imatge és en si mateixa polisèmica i té dos components essencials, el fenotext (la significació primigènia, a...