Teorias Del Universo

TEORIES DE L'UNIVERS

* ARISTÒTIL:
En astronomia, Aristòtil va proposar l'existència d'un Univers esfèric i finit que tindria a la Terra com a centre. La part central estaria composta per quatre elements: terra, aire, foc i aigua. En la seva Física, cadascun d'aquests elements té un lloc adequat, determinat pel seu pes relatiu o "gravetat específica". Cada element es mou, de forma natural, laterra en linea recta cap avall, el foc cap amunt cap al lloc que li correspon, en el qual s'aturarà una vegada aconseguit, del que resulta que el moviment terrestre sempre és lineal i sempre acaba per aturar-se. El cel, però, es mouen de forma natural i infinita seguint un complex moviment circular, pel que han de, conforme amb la lògica, estar compostos per un cinquè element, que ell deia aither,element superior que no pot patir qualsevol canvi que no sigui el de lloc realitzat per mitjà d'un moviment circular. La teoria aristotèlica diu que el moviment lineal sempre es porta a terme a través d'un mitjà de resistència que és, en realitat, vàlida per a tots els moviments terrestres observables. Aristòtil sostenia també que els cossos més pesats d'una matèria específica cauen de forma mésràpida que aquells que són més lleugers quan les seves formes són iguals, concepte equivocat que es va acceptar com a norma fins que el físic i astrònom italià Galileu va dur a terme el seu experiment amb pesos llançats des de la torre inclinada de Pisa.

* COPERNIC:
La cosmologia anterior a la teoria de Copèrnic postulava un univers geocèntric en el qual la Terra es trobava estàtica al centred'aquest, envoltada d'esferes que giraven al seu voltant. Dins d'aquestes esferes es trobaven (ordenats de dins cap a fora): la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter, Saturn i, finalment, l'esfera exterior en la qual estaven les anomenades estrelles fixes. Es pensava que aquesta esfera exterior fluctuava lentament i produïa l'efecte dels equinoccis (veure Eclíptica).
En l'antiguitat eradifícil d'explicar per cosmòlegs i filòsofs el moviment aparentment retrògrad de Mart, Júpiter i Saturn. De vegades, el moviment d'aquests planetes en el cel semblava aturar-se, començant a moure després en sentit contrari. Per poder explicar aquest fenomen, els cosmòlegs medievals van pensar que els planetes giraven en un cercle que deien epiciclo, i el centre de cada epiciclo girava al voltant dela Terra, traçant el que denominaven una trajectòria diferent (veure Sistema de Tolomeo).

La teoria de Copèrnic establia que la Terra girava sobre si mateixa un cop al dia, i que un cop l'any feia una volta completa al voltant del Sol A més afirmava que la Terra, en el seu moviment rotatori, s'inclinava sobre el seu eix (com un virolla). No obstant això, encara mantenia alguns principis del'antiga cosmologia, com la idea de les esferes dins de les quals es trobaven els planetes i l'esfera exterior on estaven immòbils les estrelles. D'altra banda, aquesta teoria heliocèntrica tenia l'avantatge de poder explicar els canvis diaris i anuals del Sol i les estrelles, així com l'aparent moviment retrògrad de Mart, Júpiter i Saturn, i la raó per la qual Venus i Mercuri mai s'allunyaven mésenllà d'una distància determinada del Sol Aquesta teoria també sostenia que l'esfera exterior dels estels fixos era estacionària.
Una de les aportacions del sistema de Copèrnic era el nou ordre d'alineació dels planetes segons els seus períodes de rotació. A diferència de la teoria de Tolomeu, Copèrnic va veure que com més gran era el radi de l'òrbita d'un planeta, més temps trigava a fer una voltacompleta al voltant del Sol Però al segle XVI, la idea que la Terra es movia no era fàcil d'acceptar i, encara que part de la seva teoria va ser admesa, la base principal va ser rebutjada.
Entre 1543 i 1600 Copèrnic va comptar amb molt pocs seguidors. Va ser objecte de nombroses crítiques, especialment de l'Església, per negar que la Terra fos el centre de l'Univers. La majoria dels seus...