teories de les joguines

1. Teories clàssiques
Les teories clàssiques se situen des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del
segle XX i destaquen pel seu èmfasi evolucionista. Aquests pensadors se centren en
l’estudi de la naturalesa humana i només tracten el tema del joc incidentalment. Les
teories clàssiques son: la de l’excés d’energia, la del descans, la de recapitulació i la
de l’exercici preparatori.a) Teoria de l’excés d’energia. Segons Spencer (1855), si es consideren les diferents
espècies, s’observa que com més desenvolupades estan, més juguen, ja que han de
destinar menys temps a satisfer les seves necessitats bàsiques. Això s’explica si es té
en compte que les activitats serioses estan destinades a la conservació de l’espècie.
Spencer considera el joc el resultat d’un excésd’energia acumulada. El joc infantil es
justificaria com una manera de canalitzar l’energia que no es gasta, en no haver de
realitzar activitats serioses, ja que les necessitats són satisfetes per d’altres.
Desconnectades de les activitats adreçades a la supervivència, les activitats
estètiques i lúdiques són un luxe, una manera de malbaratar l’energia.
Aquesta interpretació no té en compte el fet quel’infant juga encara que prèviament
hagi estat fent una tasca que li hagi suposat molt de desgast d’energia.
b) Teoria del descans. En contraposició a la teoria anterior, Lazarus (1883) veu el joc
com una activitat alliberadora dels problemes, de les inquietuds i que afavoreix el
descans. Considera el joc com un descans després de la feina.
c) Teoria de la recapitulació. S. Hall (1904) abordael joc des d’una perspectiva
evolucionista i hi veu la confirmació de la hipòtesi segons la qual el desenvolupament
ontogenètic és una recapitulació de l’evolució filogenètica. Veu que hi ha una analogia
entre els diferents estadis del desenvolupament embrionari i els grans períodes de
l’evolució de les espècies. En aquest sentit, Hall fa una classificació dels jocs infantils
per ordred’aparició, on es reflecteix en cada individu la lògica de l’evolució de
l’espècie. Des d’aquest plantejament, creu que els jocs a l’aigua es donaran abans en
l’infant que els jocs de pujar als arbres, precisament perquè els peixos van precedir els
micos en l’ordre d’aparició com a espècie. Així mateix, l’infant, des del moment que
neix, mitjançant el joc fa una mena de recapitulació de l’evolució del’home. Al
començament es comporta com un animal (juga a agafar-se i a aixecar-se), després
com un salvatge (jocs d’amagar-se reproduint la recerca de la presa) i així
successivament fins a arribar a jocs més complexos i de nivell superior, jocs de
construcció, jocs d’estratègia, etc. Aquestes teories donen una visió evolucionista a
l’explicació de la naturalesa del joc infantil i, malgrathagin quedat desfasades, han
servit per plantejar el joc infantil com un concepte clau a l’hora d’entendre el
desenvolupament humà, i alhora, fer reflexionar sobre la importància del joc en la vida
dels infants.

Segons Halls, en els jocs d’empaitar l’infant reprodueix la recerca de la presa.
d) Teoria de l’exercici preparatori. K. Groos (1901) considera el joc una manera de
practicar oexercitar els instints abans que aquests estiguin completament
desenvolupats.
S’inspira en l’obra de Darwin i pensa que si els organismes juguen és perquè el fet de
jugar suposa un avantatge per a la supervivència de l’espècie. Així, el joc és útil com a
exercici preparatori, d’entrenament d’aquelles habilitats que haurà de desenvolupar
quan sigui adult. Per exemple, l’infant, en el joc simbòlic,imita l’adult en moltes de les
seves accions. Per a aquest autor, el joc seria únicament un aprenentatge per a la
vida, però descuida el caràcter lúdic del joc, ja que l’adult, que suposadament ja està
preparat per a la vida, segueix jugant.

Classificació dels jocs
Groos va fer una classificació dels jocs en els animals i en les persones a partir de les
funcions de l’organisme: jocs...