TEORIES DE L'UNIVERS

Sistema geocèntric
1. Aristòtil, IV a.C
Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.
El sistema que plantejava era el geocèntric, és a dir, amb la terra el centre i els demés cossos celestes girant al seu voltant. Els quals es mouen en unmoviment circular uniforme, que correspon a l’èter: la substància de la qual provenen totes les substàncies que formen l’univers, hi ha un únic element; encara que els elements que forma la terra són quatre, la terra, el foc, l’aigua i l’aire, així doncs a la terra hi ha un moviment considerat pels grecs imperfecte, el rectilini accelerat.

2. Ptolomeo s. II d.C.
Va plantejar un model de l’Universmolt semblant al d’Aristòtil. En el model, la Terra es queda al centre mentre que els altres plantes, la Lluna i el Sol descriuen complicades òrbites al seu voltant. Va ser admès durant catorze segles.
Va tractar de resoldre geomètricament, els dos grans problemas del moviment planetari:
-La retrogradació dels planetes i el seu augment de llum.
-La diferent duració de les revolucions siderals.Al s II d.C. planteja un epicicle diferent. El planeta gira al voltant del epicicle.

Sistema heliocèntric
1. Aristarc de Samos s. III a.C
Era un astrònom i matemàtic grec. Va ser el primer filòsof que va considerar un sistema heliocèntric en el que la terra girava al voltant del sol, aquesta teoria no va tenir molt d’èxit encara que estigués molt a prop de la realitat ja que el sistemageocèntric es trobava completament assumit per la societat de l’època, els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut Aristòtil fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi.

2. Nicolau Copèrnic s. XV – XVI
Va proposar un modelheliocèntric, és a dir, que situa el sol en el centre de l’univers. Va intercanviar la posició del sol i la terra del model aristotèlic per explicar el moviment planetari, així considera que la terra i els altres planetes (excepte la lluna que gira al voltant de la terra), es traslladen en òrbites circulats del sol. La terra a més gira sobre si mateixa, mentre que el sol es que immòbil. Aquest modelno es va adaptar satisfactòriament si no s’introduïen epicicles, amb el que resultava quasi tan complicat com el model de Ptolomeo. No obstant explicava de forma més senzilla les irregularitats dels planetes. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.És considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores

3. Tycho Brahè s. XVI
Va ser un astrònom danès. Va proposar un model geoheliocèntric, segonsel qual la Terra està al centre de l’univers però tots els altres planetes, giren al voltant del sol, i aquest al voltant de la terra.

4. Galileo Galilei s. XVII
Va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Va constituir un telescopi, i va enfocar el firmament. Va ser el primer en adonar-se’n de la vertadera magnitud de l’univers; així doncs va descobrir estrelles mai vistesfins aleshores, els quatres satèl·lits de Júpiter i va constatar que giren al voltant d’aquet planeta i per tant la terra no és el centre de tots els moviments dels cossos celestes; va descobrir els caràcters de la lluna i les taques solars, el que posava en dubte que els astres estiguessin compostos per un èter immutable diferent dels elements terrestres. A més, va descobrir les fases de Venus....