Teories psicològiques aplicades a l'aprenentatge

TEMA 2. Grans teories psicològiques aplicades a l'aprenentatge

2.1 Concepte d'aprenentatge

Segons el concepte de Kimbe (1961) l'aprenentatge és un canvi més o menys permanent en la conducta ité lloc com a resultat de la pràctica.
Alguns han fet modificacions en el concepte canviant en l'execució i en l'experimentació. Tot i això tots coincideixen en tres elements claus del concepte:Aprenentatge com a procés de canvi. Si no hi ha canvi no hi ha aprenentatge.
El canvi s'adquireix com a conseqüència de l'experiència/pràctica. Però hi ha canvis que es donen no com a conseqüènciad'aquestes. Per exemple el canvi físic pot fer canviar la conducta; els processos de maduració; el cansament; drogues i alteracions sensorials.
El canvi és permanent.

2.2 Teories contemporànies del'aprenentatge

Aquestes teories naixen a la segona meitat del s.XX com a pare Watson:

· CONDUCTISTES (teories d'estímul-resposta): no estudien la ment, sinó les conductes observables. Tambécanvia el mètode a més de l'objecte, es deixa d'utilitzar la introspecció pera passar al mètode experimental o científic. L'aprenentatge es produeix per l'associació d'estímuls amb respostes i es potdonar el condicionament clàssic i l'operant.

· COGNICTIVES: la ment és l'element clau de tot el procés d'aprenentatge i de les conductes de les persones.

· APRENENTAGE OBSERVACIONAL: aprenemobservant models extraient-n'hi unes conseqüències i conclusions.

2.3 Conductisme

El conductisme és una corrent psicològica que va nàixer als EUA i va dominar els anys 50-60. L'objecte d'estudi és laconducta, i d'aquí en surten tres principis:

Defens un mètode objectiu (es centra només en allò que es pot mesurar i es pot observar).
Tots els processos mentals queden eliminats com a objectesd'estudi.
La conducta sempre es producte d'un determinisme: causa i efecte, on un estímul provocarà una resposta.

2.3.1 Condicionament clàssic

Paulov (1849-1936) va ser el representant màxim...