Teoría de juegos. oligopolios

IV. LA TEORIA DELS JOCS I ELS OLIGOPOLIS ÍNDEX • Introducció • Definicions • Les estratègies dominants • L'equilibri de Nash • El dilema del presoner. Els jocs repetits • L'engany en el càrtel. L'estratègia de l'«ull per ull» • Els jocs seqüencials • Els moviments estratègics • Les amenaces i la credibilitat • Impediments a l'entrada • L'avantatge de moure primer. Capacitat d'expansió iprioritats • Conceptes clau • Exercicis •VoF 1. INTRODUCCIÓ L'anàlisi de la interdependència de les empreses permet constatar la incidència que les decisions de les unes tenen en les altres. Coneixem els resultats que podem obtenir si seguim les pautes de comportament suggerides pels models de Cournot, Bertrand i Stackelberg, plantejats inicialment en situacions de duopoli, però amb possibilitats de serampliats a un nombre major d'empreses. Continuem ara pensant en l'existència de diverses empreses que competeixen entre si i en les quals es produeix una barreja d'interessos de col·ludir i de no cooperar. La teoria dels jocs intenta estudiar la presa de decisions que es duen a terme en un context com el que acabem d'esmentar. Hi ha diversos interrogants sobre l'estructura del mercat i la conductade les empreses: per què tendeixen a col·ludir en uns mercats i a competir ferotgement en d'altres?, com s'ho fan algunes empreses per dissuadir−ne d'altres d'entrar?, com han de prendre les decisions sobre preus quan estan canviant les condicions de demanda o de costos, o quan estan entrant nous competidors en el mercat? Utilitzem la teoria dels jocs per ampliar l'anàlisi de les decisionsestratègiques de les empreses. Veurem com es pot utilitzar aquesta teoria per entendre com evolucionen i actuen els mercats i com han de considerar els directius les decisions estratègiques que han de prendre contínuament., o bé com han de fer front a una negociació, com poden utilitzar amenaces, promeses i altres recursos per tal de dissuadir possibles competidors d'entrar en la indústria. 2. DEFINICIONSPodem definir un joc com una situació competitiva en la qual dos o més agents (empreses o persones) persegueixen els seus propis interessos i cap d'aquestes no pot determinar el resultat final (per exemple, empreses que competeixen mitjançant la publicitat o R+D). Un joc està determinat pels jugadors, les regles del joc, els guanys i les condicions d'informació existents mentre dura, lesestratègies i les accions. • Jugadors: els qui prenen les decisions. • Regles de joc: com poden utilitzar−se els recursos. • Beneficis: recompensa que obtenen els participants en el joc. 1

• Informació: coneixement que tenen els participants del joc. • Estratègies: pla d'acció. • Accions: fets concrets realitzats d'acord amb l'estratègia. Si creiem que els nostres competidors són racionals i actuen permaximitzar els seus beneficis, ens plantejarem com hem de tenir en compte la seva conducta quan nosaltres prenem les nostres decisions maximitzadores de beneficis. La teoria dels jocs prova d'analitzar les decisions que es prenen en un context d'interdependència. Un aspecte important del disseny de l'estratègia d'un jugador és entendre el punt de vista del rival (suposant que sigui racional) ideduir com reaccionarà a les seves accions. El problema que hi pot haver és no pensar com respondrà el rival o quina serà la conseqüència en esdeveniments que això implica. Els jocs poden ser cooperatius o no cooperatius. Els primers es refereixen a les situacions en què els participants poden negociar acords vinculants que els permetin adoptar estratègies conjuntes. Els segons es refereixen asituacions en què els acords anteriors no són possibles. El nostre interès se centrarà principalment en els jocs no cooperatius, que, per simplicitat, sabem que es plantegen entre dos agents. Cada jugador, sigui una persona o una empresa, pren les seves decisions en funció de la quantitat determinada de recursos amb què compta. Les regles del joc descriuen com aquests recursos poden ser usats....