Teràpies Humanistes

Abril 2012, Laura Ospina
Les teràpies humanistes.
-Van sorgir després de la II Guerra Mundial com a contrapunt
-El paper del terapeuta en aquest tipus de teràpies és el de “guia”. Aquest ha de
ferconscient el seu pacient de que ell és el màxim responsable del tractament, no
el terapeuta. Es té totalment en compte l’individu com a ésser amb tot el que això
comporta.
1. Teràpia centrada en elpacient: Carl Rogers.
Se centra en el poder natural de l’organisme per curar-se a si mateix. Es
considera la teràpia com un procés de eliminació de les restriccions que van
apareixent progressivamentque provenen de les exigències poc realistes a
nosaltres mateixos. És important conèixer-nos i també les nostres “reaccions”
viscerals”. Si no tenim contacte amb nosaltres mateixos (autoconfiança,autoestima...), això pot donar lloc a diversos tipus de patologies, a menys
integració i a un deteriorament de les relacions amb els altres.
Aquest tipus de teràpies es caracteritzen per ser un tipus deteràpies totalment
enfocades al benestar del pacient, el que es tradueix en una acceptació total del
mateix i en crear un clima en el que ell se senti còmode i totalment acceptat,
aquest procedirbusca que el pacient s’accepti a si mateix. A mesura que això
passa, el pacient se sent més integrat. El mètode que fa servir el terapeuta
humanista es limita a sentir el que el pacient diu, sondejantels seus conflictes
interns i intervenint només per fer conscient el pacient del que està dient.
2. Teràpia existencial
Els existencialistes destaquen la importància de la individualitat de cadapersona i
la “seva forma d’estar en el món”. Creuen que és molt important ser conscients de
la nostra existència i del destí que pren la nostra vida. Es pretén que els
terapeutes comparteixin els seussentiments, els seus valors i la seva pròpia
existència al contrari que en el psicoanalisme, per exemple.
3. La teràpia de la Gestalt (totalitat, en alemany).
L’objectiu principal és incrementar...