Terapia Gènica

TERÀPIA

GÈNICA:

CURACIÓ I

MALALTIES



Alicia Gimeno Sales
Elisa Domingo Taléns
B1B





La teràpia gènica consisteix a incloure gens en el cos del pacient amb la finalitat de solucionar alguna deficiència del genoma. Per a això, es treballa amb cèl·lules i teixits de l’òrgan defectuós del pacient, substituint-lo per altres gens que funcionen correctament.

La tècnicaencara està en desenvolupament, motiu pel qual la seva aplicació es porta principalment a terme dins d'assajos clínics controlats, i per al tractament de malalties severes, bé de tipus hereditari o adquirit.

Tipus de teràpia gènica:

- In vivo: S’introdueix en el pacient l’ADN recombinant, de les dues maneres: mitjançant un liposoma o un virus. En els dos casos porten el gen correcte.- Ex vivo: S’extrauen cèl·lules del pacient, es cultiven amb l’ADN recombinant desitjat i després les cèl·lules modificades es tornen a introduir en el pacient.












- Teràpia gènica germinal: es realitzaria sobre les cèl·lules germinals del pacient, de manera que els canvis generats pels gens terapèutics serien hereditaris. Tanmateix, per qüestions ètiquesi jurídiques, aquesta classe de teràpia gènica no es porta a terme avui dia.



Aquests mètodes es realitzen principalment per a la malaltia de immunodeficiència combinada severa o malaltia dels xiquets bombolla que ocasiona la mort als afectats. Amb teràpia somàtica ex vivo s’han aconseguit salvar a molts d’aquests xiquets.

Aplicacions:

-Marcatge gènic: El marcatge gènic té com aobjectiu, no la curació del pacient, sinó fer un seguiment de les cèl·lules, és a dir, comprovar si en un lloc del cos estan presentes les cèl·lules específiques que s'han marcat. Un exemple d'això seria la posada a punt de vectors per a assajos clínics, permetent, per exemple, que en ocasions en què un pacient de càncer (leucèmia) callampa i al qual se li ha realitzat un autotrasplantament recau, espugui saber d'on procedeixen les cèl·lules, si són de cèl·ules trasplantades o si són cèl·lules que han sobreviscut al tractament.

-Teràpia de malalties monogèniques hereditàries: S'usa en aquelles malalties en les quals no es pot realitzar o no és eficient l'administració de la proteïna deficitària. Es proporciona el gen defectiu o absent.

-Teràpia de malalties adquirides: Entre aquest tipusde malalties la més destacada és el càncer. S'usen diferents estratègies, com la inserció de determinats gens suïcides en les cèl·lules tumorals o la inserció d'antígens tumorals per potenciar la resposta immune.


Procediment

Tot i que s'han utilitzat enfocaments molt diferents, en la majoria dels estudis de teràpia gènica, una còpia del gen funcional s'insereix en el genoma per compensarel defectiu. Si aquesta còpia simplement s'introdueix en l'hoste, es tracta de teràpia gènica d'addició.

Si tractem, per mitjà de la recombinació homòloga, d'eliminar la còpia defectiva i canviar-la per la funcional, es tracta de teràpia de substitució.

Actualment, el tipus més comú de vectors utilitzats són els virus, que poden ser genèticament alterats per deixar de ser patògens i portargens d'altres organismes. Tanmateix, hi ha altres tipus de vectors d'origen no víric que també han estat utilitzats per a això.
Les cèl·lules diana (cèl·lules mare) del pacient s'infecten amb el vector (en el cas que es tracti d'un virus) o es transformen amb l'ADN a introduir. Aquest ADN, un cop dins la cèl·lula hoste, es transcriu i tradueix a una proteïna funcional, que realitzarà la sevafunció, i, en teoria, a corregirà el defecte que causava la malaltia.





Mètodes amb virus:

[pic]


Mètodes sense virus:

Aquests mètodes presenten certs avantatges sobre els mètodes virals, com ara facilitats de producció a gran escala i baixa immunogenicitat. Anteriorment, els baixos nivells de transfecció i expressió del gen mantenien als mètodes no virals en una situació menys...