tercera declinacion

LES INSTITUCIONS ATENESES
En un primer moment Atenes va estar governada per reis, però el segle VII aC la reialesa va ser abolida i les funcions del rei foren repartides entre nou magistrats, anomenats arconts, que formaven part d’un consell o senat de seixanta membres (quinze per cada una de les quatre tribus en les que estava dividida en origen l’Àtica). S’obria així el període dedemocràcia, que va viure el seu moment de màxima esplendor durant l’època de Pèricles (segle V aC). Amb ell Atenes es va convertir en l’hegemonia política i en la capital intel·lectual.
Amb tot això, en l’antiga Atenes podem distingir les següents institucions polítiques:
El Consell (βουλη): El Consell, format per 400 membres durant Soló i 500 durant Clístenses elegits entre els ciutadans majors detrenta anys, s’encarregava de convocar l’Assemblea, redactar els projectes de llei, acomplir els acords i jutjar les actituds dels magistrats.
L’Assemblea (εππλησια): L’Assemblea estava formada per tots els ciutadans (sols eren ciutadans el 25% de la població), i era el màxim òrgan deliberatiu. Cadascuna de les tribus es repartia al llarg de l’any la presidència de l’Assemblea. Les reunions escelebraven mensualment al Pnyx.
L’Areòpag: El tribunal de l’Areòpag estava compost pels atenesos que havien retut comptes després d’haver ser arcont. Tenien atribucions d’ordre religiós, i controlaven els costums públics. A més, s’ocupaven de certs aspectes judicials (jutjaven en cas d’assassinat, etc).
Els magistrats: L’Atenes clàssica comptava amb diversos col·legis de magistrats. Els mésimportants eren els estrategs i els arconts. Els estrategs (se n’escollia per votació un per tribu) dirigien l’exèrcit i tenien una gran influència. Sota les seues ordres havia deu coronels que comandaven els hoplites de la seua tribu i manaven sobre els capitans. A més, la cavalleria estava comandada per dos hiparcs, subordinats també als estrategs. D’altra banda, els arconts o epònims, també un pertribu, tenien competències de caire executiu i s’encarregaven dels litigis de família i eren els tutors dels vidus i els orfes. També controlaven les ambaixades religioses i algunes festes. L’arcont rei havia de vigilar els processos religiosos, presidia el tribunal de l’Areòpag i dels jutges de causes criminal. també s’encarregava d’algunes festes. D’altra banda, l’arcont polemarc vigilava elslitigis relatius als metecs i també tenia algunes funcions religioses (direcció de les cerimònies funeràries). Finalment, els arconts tesmòtetes eren els guardians de la llei i s’encarregaven de la composició di diversos jurats.
A més a més, hi havia altres funcionaris que s’encarregaven de les finances i dels processos civils.
LES GUERRES MÉDIQUES
S’anomenen Guerres Mèdiques els dos enfrontamentsbèl·lics entre gran part de les polis gregues i l’Imperi Persa durant el segle V aC. Com a conseqüència de la victòria grega, els perses van perdre el domini sobre les polis gregues de la costa occidental de l’Àsia Menor i es va frenar la seua expansió.
Trobem els antecedents de Les guerres Mèdiques en les costes occidentals de l’Àsia Menor, on hi havia riques colònies gregues, que van acabarsotmeses a l’Imperi Persa. El ressentiment contra l’opressor persa va ser aprofitat pel tirà Aristàgores de Milet, que va mobilitzar les ciutats jòniques contra l’invasor. Però el fracàs de la Revolució Jònica va fer que Darios, rei persa, reconquistés les ciutats jòniques i castigués els grecs arrasant Milet. Les diverses ciutats gregues van establir una aliança de submissió pacífica amb l’ImperiPersa, excepte Atenes i Esparta.
Després de la revolució jònica, Darios va decidir castigar els grecs. Va encarregar la direcció de la represàlia a Artafernes i Datis. D’altra banda, els atenesos van deixar la situació en mans de Milcíades. Així, l’exèrcit persa va desembarcar en la plana de Marató. Els atenesos, comandats per Milcíades, es va enfrontar als perses allí i van vèncer. Es posava...