Tercera Guerra carlista

Aprofitaren la situaci dinterinitat sorgida de la Revoluci de Setembre del 1868 i el fracs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Prxedes Mateo Sagasta(abril del 1872), i fu pblica a Ginebra una declaraci de guerra (15 dabril). Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el Pas Basc (anomenat el Nord ) i el Principat de Catalunyasecundriament, el Maestrat (anomenat oficialment el Centre ), i duna manera espordica, Galcia, Lle, Castella i fins i tot Andalusia. Un dels motius que va empnyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a larevolta, va ser la promesa de restauraci de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714). El febrer de 1873, amb la proclamaci de la Repblica, molts monrquics es vanpassar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germ Alfons Carles de Borb, va haver de passar a Frana loctubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875. Al Pas Basc, desprs de la Batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876, Carles VII va passar a Frana (27 de febrer de 1876) i el mateix diaAlfons XII va entrar a Pamplona. Aquest pas de monrquics al bndol carlista, tamb es va veure augmentat amb la insurrecci cantonalista. Per contra, el cop de Pava al gener de 1874 i el pronunciamentdArsenio Martnez Campos el 29 de desembre de 1874, que va conduir la restauraci de la dinastia caiguda el 1868 en la persona dAlfons XII, van contribuir a restar forces als carlistes, aix com lacostamental Vatic del Govern espanyol, i el reconeixement dAlfons XII per part de Ramn Cabrera que va publicar un manifest a la Naci i un altre dirigit al Partit Carlista. El segle XX, el carlisme vaparticipar en la guerra civil iniciada el 1936 emps per lactitud de personatges com el Comte de Rodezno, expulsat del Partit per collaboracionista, ja que es va considerar que havia comproms el partit amb...