teresa san roman metodologia antropologica



San Román, T. (2000) “El mundo que compartimos, nuevas alternativas”. Revista de Antropología Social, 9, Madrid, pp. 193-197.

Teresa San Román ens fa referència en aquest text, sobrel’adequació que es vol aconseguir en la forma d’actuar dels antropòlegs quan es fa el treball de camp. On proposa que ara a la universitat, l’objectiu es obrir noves alternatives alhora de treballar qualsevoltasca etnogràfica. Ens fa referència de que la universitat es l’encarregada dels compartir la construcció de nous coneixements entre els vincles que hi acudeixen, per buscar l’evolució del mètode, ambla finalitat de que l’objecte de treball es senti còmode a l’hora de ser observat.
Utilitza durant el text, diversos casos que s’ha trobat en primera persona on demostra que s’ha trobat ofegada iobligada a solventar la situació a disgust pel mètode empleat.
Ens demana la màxima implicació per poder apropar-nos al màxim als casos estudiats, i ens posa l’exemple negatiu del típic antropòleg queassigna enquestes a repartir per la zona a estudiar a gent sense cap tipus de relació amb el treball antropològic i analitzar-les des del despatx on es posa les medalles i s’omple la boca.


SanRomán, T. (1996) “De la intuición a la contrastación: El trabajo de campo en antropología y en la formación de los nuevos antropólogos”. A: A. González Echevarría (coord.), Simposio VIII Epistemologíay método, Actas del VII Congreso de Antropología Social. Zaragoza, pp. 167-178.

En aquest text, Teresa San Román ens fa una breu exposició dels continguts metodològics que ella creu convenientspels nous antropòlegs. Ens mostra unes pautes que troba necessàries, i aplicables a qualsevol grup social que vulguem fer-hi treball de camp.
Ens dona indicacions essencials a l’hora de començar aestudiar el grup. On ens marca dues vessants a tindre en compte: la profunditat en la comprensió etnogràfica, que es essencial per a poder adoptar uns resultats finals pel que fa conèixer el camp que...