teresa


Pobra Teresa



La Teresa, em diu el meu pare, fa molts anys que viu a l’edifici. Sempre ha estat una dona peculiar però mai una dona problemàtica ni sorollosa.
S’acosta als 60 anys, esmostra simpàtica amb la gent, el seu accent lleidatà delata que no és originària de Barcelona. Li agrada l’alcohol, el tabac, és una gran fumadora, li falten dents a la boca i això la fa xerrar d’unamanera estranya. Durant un temps de la seva vida va estar acompanyada per un home també lleidatà i semblaven ben avinguts, pero fa uns mesos va desaparèixer i ningú sap res d’ell. Abans de tenir unaparella havia viscut amb sa mare, una dona prima i escardalenca però d’un dia per l’altre no l’hem vist més a la finca.
La Teresa té dos grans passions: la seva gosseta petita, esquifida i “lladradora”anomenada Tana, i les plantes. Sovint la veus traginar amb algun nou test i alguna nova planta.
Al barri se la pot trobar en algun bar, fent anar alguna màquina i xerrant en alguna cruïlla cantoneraamb alguns varons del seu estil. En ocasions i quan torna cap a casa va carregada de bosses i s’hi entreveu unes branques d’apit. Li deu agradar el caldo...
Però de l’estiu cap aquí, la Teresa haanat embogint i fa unes coses molt estranyes deixant sempre bocabadats els seus veïns.
Era una nit de setembre quan una brigada de bombers van irrompre la tranquil·litat de la casa després de rebre unatrucada d’alerta del veïnat ; malgrat els seus recursos no van aconseguir que la Teresa els obrís la porta, potser es va amagar...
La setmana següent, era dissabte quan la Teresa es va apoderar delbanc de l’entrada, no es movia d’allà i tampoc parava de fumar, la seva gosseta també embogida no parava de lladrar, quan sortia un veï , la dona se’l mirava i depenent de la confiança li feiapartícip del seu patiment. La dona s’imaginava i anava explicant als veïns que uns homes li havien pres les claus de casa, la perseguien i ella no sabia què fer. Aquell dissabte l’olor de 2 cartrons de...